A. MEGÍAS GIL
Lleida
Una biografia del militar lleidatà Enric Pérez Farràs, escrita per l’historiador i periodista de Banyoles Pere Bosch Cuenca, i el poemari ‘Les despulles’, de l’escriptor i periodista de Balaguer Carles M. Sanuy Bescós, van ser proclamats ahir al Saló de Sessions del Palau de la Paeria com a guanyadors dels Premis Literaris Lleida 2024: el 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú i el 29è Premi de poesia Màrius Torres, respectivament, convocats conjuntament per la Diputació de Lleida a través de l’IEI i l’Ajuntament de Lleida.
Pere Bosch Cuenca va presentar, amb el pseudònim Mario Cavaradossi, l’assaig ‘El soldat lleial. Enric Pérez Farràs, de cap de les esquadres de Francesc Macià a assessor militar de Buenaventura Durruti’, “un treball historiogràfic, coherent i ben estructurat sobre una figura cabdal per interpretar el devenir de la Segona República a Catalunya. A partir de la biografia d’Enric Pérez Farràs, crea una narració amb tensió dramàtica que ajuda a descobrir al personatge i a reflexionar sobre la relació entre el poder militar i el polític”, segons detallava en la seva decisió el jurat del premi, format per Ramon Sistac, Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin i Joan Roig.
El guanyador, que és l’actual director adjunt al diari El Punt Avui, va mostrar la seva satisfacció i agraïment i parlava d’un personatge “rellevant”, nascut al carrer Major de Lleida. “És difícil trobar un esdeveniment dels anys 30 en què no estigui implicat, des de l’octubre de 1934 al cop d’estat del juliol del 36 o quan va acompanyar al front de guerra a Buenaventura Durruti”, detallava. De fet, afegia, “la columna que marxa cap al front es deia Pérez Farràs Durruti”.
Per la seva banda, Carles M. Sanuy va presentar, amb el pseudònim Sense pseudònim, el poemari ‘Les despulles’, una obra explicava en la seva deliberació el jurat, integrat per Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Jordi Virallonga, que “és un poemari unitari, amb decasíl·labs fragmentats, amb una diversitat de registres expressius, amb referències culturals adients i que tracta temes transcendents, des de la solitud i el dolor fins a l’amor i la mort”.
L’autor balaguerí, que ha publicat una dotzena de llibres, plaquettes i carpetes d’artista, i ha col·laborat durant la seva trajectòria amb artistes com Benet Rossell, Josep Guinovart o Francesca Llopis i músics com Carlos Santos o Toti Soler, va remarcar que “aquesta és una de les activitats culturals de la ciutat que encara funciona en clau de país i, per tant, aguanta amb una dignitat envejable”, afegint que “és sobretot a la tasca que fan els tècnics municipals”, als que va felicitar per aquesta feina de preservació. Pel que fa a la seva obra, deia que “és un llibre relativament breu: de fet, és un únic poema estructurat en unitats estròfiques, que comença amb una certa sornegueria i ironia parlant de les dificultats menors, domèstiques, que tots tenim però que notes més quan et fas gran, una mica vist des de l’interior”. I després, continuava, “deriva cap a una temàtica amorosa, parlant en clau irònica i potser no de dolor, però amb la constatació del pas del temps i la pròpia decadència”.
La regidora de Cultura, Pilar Bosch, va recordar que “els dos premis porten el nom de dos noms reconeguts autors de la literatura catalana”, remarcant que impulsen la creació d’obres literàries en llengua catalana. Per la seva banda, el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez també va destacar “la importància dels premis” i de la col·laboració de les dues institucions i va valorar “la trajectòria” i el “prestigi que van adquirint, també pel nivell de les obres que guanyen”.
En aquesta edició dels Premis Literaris 2024, ambdós dotats amb 9.000 euros de premi, s’han presentat un total de 66 originals, 18 treballs al Josep Vallverdú (dos menys que l’any passat) i 48 al Màrius Torres (13 més que el 2023). Les dues obres guanyadores es publicaran al segell editorial lleidatà Pagès Editors a les seves col·leccions d’assaig (Argent Viu) i poesia (La Suda). Durant tota la setmana, la ciutat ha acollit diversos actes previs, com la presentació dels llibres guanyadors del 2023, l’espectacle ‘Sons, llums i paraules’, amb Lluís Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma, i l’acte de record a l’escriptora lleidatana Cèlia Viñas Olivella.
L’acte de lliurament dels premis, la figura de la Libertinella, es va fer a la tarda a la nau central de la Seu Vella, que es va omplir per gaudir d’un acte que també va incloure l’espectacle ‘Jaume Magre, l’elegància d’una ètica’, dedicat al professor, polític i activista cultural lleidatà, un dels impulsors dels Premis Literaris i d’altres iniciatives com el Cercle de Belles Arts, l’Aula de Teatre o el Consell per a la Normalització Lingüística.
L’espectacle, que ha estat ideat, escrit i dirigit per Rosa Mesalles, va comptar amb la participació dels actors Andrea Trepat i Dafnis Balduz, la cantautora de Fraga Júlia Cruz, la Jove Orquestra de Ponent, dirigida per Miquel Massana, els audiovisuals de Jordi Làrios i la il·luminació i el so de Fanphone. Durant la propsta es van interpretar temes reconeguts com ‘What a wonderful world’, ‘La llista de Schindler’, ‘La vie en rose’ o ‘Ne me quitte pas’. El president de la Diputació, Joan Talarn, va remarcar que els Premis Literaris Lleida “confirmen el sentit de compromís d’institucions com la Diputació i la Paeria ens empeny, més que mai, a fomentar una política cultural i editorial de qualitat, perquè la literatura no és un luxe, sinó un valor afegit, un bé comú i un dret social, un servei bàsic i una necessitat que cal protegir”.
Els assistents van rebre dues publicacions: el llibre ‘La cultura de Lleida, avui. Actes i ponències de les trobades culturals organitzades per la Paeria els anys 1980 i 1985’, propiciades per Jaume Magre, i la publicació ‘Jaume Magre, memòria col·lectiva’, un recull amb més de 130 testimonis de persones de diversos àmbits que van tenir vincle amb Jaume Magre.
