Va haver-hi un temps, no gaire llunyà, en què van fer desaparèixer el bestiar dels carrers dels pobles i les campanes de les esglèsies van deixar de tocar. Eren temps de mòbbing rural que contrasten amb la romantitzaciò que després s’ha fet de la vida de poble. La pandèmia, fenòmens com la pel.lícula Alcarràs i campanyes com Ruralisme o Barbàrie, han posat en valor i de moda el món rural. Ara arriba la revolta de la pagesia, que era la cara oculta d’aquesta romantització, la cara real, el malestar de l’agricultura i la ramaderia davant d’un món que els idealitza però no els escolta. El sector agrari, però, no és homogeni; hi ha pagesos que cobren milers d’euros en subvencions a l’any i altres que malviuen i han de plegar o hipotecar-se. Tots s’han unit per reivindicar el mateix: prou burocràcia i competència deslleial. Pateixen el menyspreu d’un sistema que els ofega i un mercat que encareix els productes a costa d’ells. La revolta pagesa és un malestar que va més enllà dels que protesten. El discurs ecologista topa amb els interessos de pagés i l’ultradreta lidera algunes de les mobilitzacions. Tractors invadint la ciutat i cotxes invadint les carreteres de muntanya. És una distòpia que pocs van veure venir.
Sessió: No iniciada
