He vist padrins a l’Horta que plantaven arbres fruiters quan tenien més de 90 anys, plantaven una pomera de la qual segurament mai podrien ni veure ni menjar el seu fruit que com a mínim tardaria quatre anys a produir-se. I per quin motiu aquells obstinats pagesos plantaven? I per què feien una tasca que podria semblar poc resultadista, poc eficient? Fàcil, ho feien com una inversió per a la seva família, per donar-los un futur pròsper i millor. I aquest és l’exemple que demanem als responsables polítics quan han de plantejar mantenir i recuperar el patrimoni cultural de Lleida i de l’Horta… Visió de futur, estima a la identitat del territori i respecte a la ciutadania recuperant la història comuna.
El passat 13 de novembre la premsa local va donar-nos una mala notícia. La torre del Tossal de Moradilla (segle XIX) va sofrir l’ensorrament de la seva paret oriental deixant aquest bé patrimonial catalogat d’interès local a un pas de desaparèixer. Des de fa 5 anys el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, amb historiadors i arxiveres de renom com Xus Llabero, Quintí Casals o Joan-Ramon González havien demanat a l’administració local l’apuntalament de l’edifici històric que és la resta d’una torre de telegrafia òptica que connectava la ciutat de Lleida amb Barcelona. Però no solament això, Moradilla guarda restes antigues de pobladors prehistòrics i és un espai que podria ser un punt visitable amb una senyalització adequada i amb un projecte d’interpretació fonamentat.
Per sort, no tot són males notícies. En aquest sentit, la Comissió de l’Horta que està vinculada a la Federació de Veïns i Veïnes de Lleida (FAVLL) i que representa el veïnatge de tots els residents a l’Horta de Lleida ha fet una interessant proposta de la mà del seu president, Francesc Montardit. Han creat una comissió de treball liderada per la historiadora Olga Paz que s’ha dedicat durant els darrers anys a recollir i recopilar en un sol inventari tot el patrimoni cultural material i immaterial de l’Horta de Lleida. Un treball de recerca extens i ben documentat amb fitxes tècniques que servirà per tenir un directori del nostre patrimoni. Fent aquesta acció la Comissió de l’Horta i la seva junta demostren la gran estima que tenen per l’Horta i la visió de futur molt semblant a la dels padrins i padrines que plantaven arbres fruiters pensant en el pervenir de la família, en aquest cas la nostra Comissió pensa en tota la ciutadania de Lleida i de l’Horta i pensa a no deixar de banda la riquesa cultural amagada en monestirs, molins, torres antigues i altres que mereixen ser recuperades o almenys fer-los algun tipus de manteniment.
Les excuses per no fer-ho seran les habituals, la titularitat dels edificis, els diners, no saber per on començar… Bé, és cert no negarem que sigui tasca fàcil, el tema és si ens hi posem, si fem algun pas de veritat. Si comencem prioritzant algun patrimoni per iniciar la seva recuperació i així posar fil a l’agulla. I sembla que sí, que hi ha un bri d’esperança, perquè es comença a parlar de la recuperació del Molí de Cervià. Fem-ho realitat, comencem a caminar endavant i anem recuperant aquestes joies patrimonials que faran de l’Horta i de Lleida un lloc amb més història i amb més relat agrocultural que podrem explicar a futures generacions.
