Fa un any s’estrenava la nova seu del Museu Morera en un edifici abans ombrívol i pesat que ara se’ns presenta net i blanc amb una sòlida presència a la Rambla que serà –esperem-ho– cada dia més còmoda per al passeig i l’exercici cívic de la participació a l’espai públic. Sembla que ja s’entén que una rambla no és una carretera, que un carrer no és un aparcament, que les voreres són per caminar i que una plaça és molt més que una terrassa de bar.
Poc a poc prenem consciència de la necessitat d’exercir de ciutadans conscients, i per això també ens queixem de la brutícia dels nostres conciutadans. Ens hem adonat que si les ciutats es pensen per als cotxes la majoria de nosaltres hi fem nosa o tenim l’espai robat. Volem reconquerir el lleure del verd i del passejar. Tots sabem que mantenir els carrers, places i jardinets nets val diners però també sabem que el problema no és només dels qui fan la neteja o de qui els contracta. També és un problema, greu, dels qui embruten sense miraments.
En les qüestions de patrimoni també és així. Volem passejar pel Museu i anar recuperant amb orgull el nostre llegat que és de tots. Sabem que els museus i els equipaments patrimonials generen una despesa, però el problema no és només dels qui hi treballen, ni tan sols dels visitants habituals. Cal exercir el dret de ciutadania, el dret a la cultura que alguns pensen que no és per ells o ja els va bé que no sigui per ningú. Els mateixos que diuen: algú ja passarà l’escombra. Això es soluciona adreçant-hi els recursos necessaris per convidar la immensa majoria a conèixer i compartir tots els béns públics.
Ho dèiem l’altre dia amb la Cuirassa i avui pensant en l’aniversari del Museu Morera. No és responsable quedar-se a mitges, limitar les dotacions a uns mínims que esdevenen poc útils. Si entenem que cal reforçar els equips i estris de neteja de la ciutat, el control de carrers i parcs, i l’educació en el civisme per reduir els qui embruten, hem d’entendre que cal reforçar els equips dels museus i monuments, les eines per millorar la seva proposta i atractiu, i l’educació per compartir els seus valors. Hem de dotar com cal els nostres patrimonis i mirar d’escombrar els qui embruteixen la nostra memòria i els nostres tresors amb la mesquinesa dels ignorants. La Rambla que vindrà la volem neta, lluminosa i viva.
