Fins ara, la guerra comercial oberta del president Trump l’havíem tractat de forma col·lateral però no havíem dedicat cap article a parlar exclusivament d’aquesta. Com que fa dies que els mitjans informatius de tot el món només parlen dels efectes que pot comportar aquesta política proteccionista ens toca també a nosaltres dedicar-li aquesta reflexió quinzenal.
Fa 80 anys, un cop acabada la segona guerra mundial, que el comerç internacional es va imposar com una nova manera de relacionar-se econòmicament els països per la qual cosa la desaparició dels aranzels, que el dificultaven, havien de, de manera gradual i consensuada, desaparèixer deixant-los com una forma de protecció dels països menys desenvolupats. Resulta que ara tornem a un escenari d’economies aïllades i els aranzels tornen a tenir protagonisme no només protector, sinó fiscal (ingressos per la recaptació dels drets a la importació). Tanmateix, hi ha una diferència notable entre l’abans i l’ara, la forta internacionalització de l’economia. El Trump sabia, o ho hagués hagut de saber, que si ell pujava aranzels el seguirien Xina, Japó, Regne Unit i Europa i molts alts altres països, com Canadà i Mèxic. Per aquest motiu, de moment, els mercats reaccionen de manera diferent al que haguessin reaccionat si els aranzels només els hagués tocat Trump. Un exemple ben senzill, en unes economies no internacionalitzades, si jo pujo aranzels restringeixo les compres a l’estranger i, per tant, minvo la demanda de divises perquè la compra és més cara, i, al mateix temps, també redueixo l’oferta de la moneda del meu país perquè s’ha encarit la compra. Doncs bé, si baixa l’oferta el preu de la moneda pujarà, i això és precisament el que no passa ara amb el dòlar. El dòlar baixa perquè en els mercats financers internacionals, com que no es confia amb aquest tipus de política, els grans operadors es treuen dòlars de les seves carteres molt per sobre dels que poden comprar i aquesta oferta internacional de la moneda nord-americana és el que fa baixar la paritat del dolar.
Si que hi ha una contrapartida positiva a favor dels EUA amb aquesta baixada del dòlar i és l’augment de les exportacions que genera aquesta nova paritat a la baixa de la moneda nacional perquè comprar ara és més barat per un país estranger. Però tampoc això passarà, per què? Com era d’esperar, els altres països han seguit la mateixa política i un xinès, un europeu, un anglès, per exemple, no comprarà als EUA perquè també haurà de pagar els nous aranzels.
Vol el president Trump establir una guerra comercial oberta amb Xina perquè no pot competir amb els preus i així amaga una mica l’objectiu amb aquesta guerra comercial? Si és així també s’equivoca, i s’equivoca perquè barreja la geopolítica amb l’economia. Si a Trump li preocupa el rol mundial que està tenint Xina la lluita contra els preus xinesos exigeix fortes inversions en altes tecnologies que superin a les del país asiàtic perquè d’igual a igual mercaderia, deixant de banda la naturalesa tecnològica d’aquesta, guanyarà sempre Xina.
Des de sempre es ve dient que de savis és rectificar i no descarto que quan Trump vegi que allò que proposava per salvar el deute i el dèficit comercial del seu país no dona els fruits esperats faci un pas enrere.
