Aquests dies, aquest mes d’abril i aquest any 2025 en general, al nostre despatx estem de celebració. Complim els nostres primers 80 anys d’exercici de l’advocacia. No som els més antics de Lleida, però déu-n’hi-do. I creiem que val la pena celebrar-ho. No ho vam poder fer pels 75 anys, per culpa de la pandèmia, i per això ho festegem ara. Ja m’excusareu si dedico l’article a un afer purament particular però em semblaria que us amago alguna cosa important si no me’n fes ressò.
Perquè, pensant-ho bé, potser tampoc es tracta d’un afer estrictament particular. El nostre despatx, primer només com a despatx individual del meu pare i a partir dels anys 70 com a despatx col·lectiu, ha tingut una presència constant a Lleida i en bastants casos, realment significativa.
Efectivament ara fa 80 anys, el dia 24 d’abril de 1945, el meu pare, Simeó Miquel Peguera, es va donar d’alta com a advocat i ho va fer a l’aleshores Col·legi d’Advocats de Lleida. El seu despatx era al seu domicili, al mateix edifici en què encara avui en dia continuem atenent els nostres clients. Des d’aquella data fins ara el despatx sempre ha estat obert i hi hem atès milers de conciutadans, associacions, empreses, institucions i entitats de tot tipus.
Al temps que ara commemorem la nostra societat vivia moments difícils. Tot just acabada la guerra civil, en plena dictadura i amb un estat que desconeixia i vulnerava els drets més elementals de la persona. La reivindicació del dret i de la justícia era una lluita que en la majoria dels casos estava condemnada al fracàs. I malgrat tot el meu pare ho va fer. Va utilitzar les poques escletxes que el sistema legal oferia i va defensar els reprimits per la dictadura i els oblidats per un règim que només tenia en compte les classes privilegiades. El despatx es va convertir en un refugi per tots aquells que volien canviar les coses, exercir les llibertats i exigir justícia.
Tot això ja és història, es pot trobar documentat en qualsevol dels llibres que tracten de les nostres comarques durant el franquisme. Però d’allò que ens sentim tant o més orgullosos els advocats i advocades i tot el personal que conformem el despatx és que hem sabut continuar exercint un paper relativament similar durant la transició i fins avui en dia. Des de la marxa per la llibertat, l’emancipació dels colons dels latifundis històrics, la reivindicació de les candidatures municipals independents, la defensa dels implicats en el procés independentista o en la lluita per la preservació del medi ambient i per la igualtat de gènere; en totes aquestes lluites i en tantes altres, el nostre despatx hi ha estat al costat, les ha defensat davant de tots els tribunals de l’estat i les ha plantejat davant del Tribunal Constitucional i el de Drets Humans d’Estrasburg. Però, sobretot, no hem deixat mai d’atendre els nostres clients principals: aquelles persones que veuen atropellats els seus drets i que se senten indefenses davant de la injustícia.
Poden canviar, i afortunadament han canviat, els contextos en què hem hagut d’actuar. Però no ha canviat mai l’objectiu principal, que és el que fa de la nostra professió una de les més antigues del món: la defensa del dret i de la justícia. Estem satisfets d’haver-ho fet i confiem poder continuar fent-ho durant molts més anys.
