Hi ha boira, es veu un drac, s’hi intueix un riu i està feta des d’un castell. La foto que acompanya l’article podria ser de Lleida però és de Cracòvia. El drac no és Lo Marraco sinó Smok Wawelski, el riu no és el Segre sinó el Vístula i tampoc és la Seu Vella sinó el Castell de Wawel.
Passejant per Cracòvia hi ha moments que te’n recordes de Lleida. I no crec que sigui la paranoia d’un nostàlgic que torna menys del que voldria a casa seva. De fet, els polonesos es diuen així perquè en una antiga llengua eslava “polano” significava “habitants de la plana”. Almenys això ens va explicar el guia que ens va fer un tour pel centre històric de la ciutat. Automàticament jo vaig pensar en la plana de Lleida. No ha fet gaire més fred a Cracòvia que a Lleida aquest Nadal. Ni fa massa més calor a Lleida que a Cracòvia a l’estiu. Els dies de boira son similars. “El canvi climàtic fa que ja no nevi com abans”, ens va explicar el guia, un colombià que fa 27 anys que viu i treballa a Polònia. Vam parlar de la boira i sí coneixia la de Lleida. En canvi, no coneixia que als catalans ens diuen “polacos”. Tampoc ho sabia la dona de Lewandowski, l’Ana, una excampiona de taekwondo, a la que vam entrevistar per a la ràdio.
L’origen del “polacos” no està massa clar. La teoria més estesa diu que és perquè el català sona incomprensible per a alguns castellans, com el polonés. Però no la considero versemblant. La teoria més antiga es remunta a la Guerra de Successió (1700-1714) on un batalló de mercenaris polonesos va lluitar al bàndol austriacista on estaven els catalans. N’hi ha una altra que compara un Govern del segle XIX amb la inestabilitat política de Polònia. I les més recents ens porten a la Guerra Civil espanyola. D’una banda perquè un batalló polonès va lluitar al costat del bàndol republicà i de l’altra perquè durant aquells anys s’havia produït la invasió nazi de Polònia. Diuen que, per això, els franquistes comparaven als catalans amb els polonesos.
