En l’apassionant món de la cuina es donen mil i una anècdotes. De tota mena, de tot color i de tot sabor. Per posar un simple exemple, els anglesos rebutgen amb tota la seva força la carn del cabrit. Pensen que aquesta pot contagiar malalties a l’home. Pels hindús, la carn de vaca no solament no és menjable sinó que també és sagrada, segons la seva religió.
La carn de gos és pels japonesos el plat estrella de la seva cuina. Referent als caragols, plat emblemàtic de la cuina catalana, i molt, jo diria moltíssim, identificatiu de l’alimentació dels lleidatans, algunes persones fan ganyotes i cares llargues quan se’ls diu que és el caviar de diferents comunitats nostres, entre altres les de Lleida. Tot és qüestió d’hàbits, tradicions i cultures dels pobles.
En el tema de les begudes, també succeeix quelcom paregut. A Espanya i a molts països del món hi ha la tradició d’acompanyar les menges amb vi. I d’un ençà, amb cervesa. A Mèxic és típic fer-ho amb tequila, als països musulmans, amb te i amb te amb menta. En alguns indrets tropicals, amb sucs de fruites. I, en altres, amb còctels de fruites i alcohol. Malgrat tot, el cafè es pren en els cinc continents. Entorn del cafè hi ha una particular cultura cada cop més arrelada. A casa nostra, l’interès creix i es transforma en el naixement d’establiments especialitzats en cafès de diferents parts del món. En aquests llocs es degusta solament el cafè. Els tipus són de procedència de les millors zones productores d’Àfrica i Amèrica, especialment. En alguns d’aquests selectes locals s’hi pot gaudir el Copi Luwak. Estic segur que poca cosa els dirà el nom de Copi Luwak. Però, la veritat és que es tracta del cafè més car del món. La procedència és les illes de Sumatra i Borneo, a Indonèsia.
La particularitat del Copi Luwak, que és el nom d’un gat salvatge autòcton d’aquestes illes, és que ve a ser molt gormand i acostuma a menjar-se els grans del cafè quan estan farcits d’una melassa dolça. Els grans no els paeixen i fan la deposició d’acord com se’ls han menjat. Això sí, amb una prèvia fermentació inclosa que contribueix a exaltar les propietats organolèptiques del cafè. Un tal Martínez compta amb l’exclusiva dels grans de Copi Luwak que segueix la pista del gat, a la vegada que els recerca, els neteja i tot seguit els comercialitza en les millors delicatessen del món. La producció total per any és d’uns 250 000 quilos i el preu ronda els 300 euros. A preu d’or. El treball s’ho val.
