La teua parella i tu sou especials, oi? Teniu esperit crític i consciència social, i us considereu solidaris i orgullosos del que heu aconseguit, tot i les èpoques de precarietat. Us van educar en llibertat i sense creences heretades, i fins i tot us sentiu un punt cofois d’anar a contracorrent. Que ja sabeu que el Nadal se celebra perquè es festiu i perquè hi hagi un motiu de trobada familiar que no es produiria mai, de tan poc que ho sou d’aferrats a les tradicions obligades. I que la mona que avui us menjareu a casa no té res a veure amb la Pasqua de Resurrecció, sinó un caprici dels tiets i dels avis, que de padrins de bateig no n’heu conegut mai. Però si ni tan sols us heu casat. Per molt que els vostres parents més propers ho hagin deixat caure des que va néixer la vostra filla. L’únic, per ara, que la conciliació laboral és molt difícil.
Les vostres conviccions són ètiques i fermes i feu poques concessions. Us preocupa el canvi climàtic i el futur, i aposteu per les energies renovables i les accions que afavoreixen que hi hagi menys emissions. Sou professionals excel·lents, fruit de la vostra formació i hores de dedicació. Us heu anat fent a vosaltres mateixos i heu anat creant un entorn segur i sense preocupacions econòmiques a curt termini. Us agrada arriscar però analitzeu tot el que cal abans de prendre una decisió. No sempre esteu d’acord, però sempre arribeu a un punt de partida. Sou bons progenitors. Potser una mica massa protectors, com han de ser tots els progenitors, per altra banda. Potser per això també vosaltres, defensors per principis de l’educació pública, inclusiva i igualitària, fa un any que vau cometre el vostre primer pecat, encara que no hi cregueu en el pecat. Vau preferir que la vostra filla comencés el següent curs en una altra escola amb un entorn cultural més estimulant, que us ho podeu permetre i l’anterior no us acabava de convèncer. Vau buscar una escola laica, això sí.
Tot us va sobre rodes, tant com li pot anar a una família amb projectes, il·lusions i una sucosa hipoteca, i aviat oblideu la vostra lliscada ideològica. Fins que, passats uns mesos, la nena arriba a casa i us pregunta amb tota la naturalitat del món quan farà ella la comunió, que la Lucía i l’Arlet i la Iris la faran l’any que ve i li han preguntat que com és que ella no està apuntada a catequesi. D’entrada us ho preneu en broma. Com ha de demanar la nena fer la comunió, si a casa no n’heu parlat mai, si ni ella ni vosaltres esteu batejats, si el que volíeu precisament era que no es volgués emmirallar en un entorn de costums encarcarats. No hi ha res a fer; la pressió social, massa gran –i massa petita ella per aguantar-la–, la sobrepassa. No vol ser l’única que no es disfressarà de princesa ni serà la protagonista d’una festa. I heus ací que ara sou una parella trasbalsada pels dubtes i amb els vostres valors més ferms penjats per un fil. Intenteu argumentar-ho amb ella, com sempre heu fet. Serà impossible. I aviat visualitzeu el final de la història: haureu de fer un bateig exprés i després apuntar-la a catequesi perquè la pobra no se senti rebutjada socialment, perpetuant, pels segles dels segles i amb una bona pessigada de diners, que un capellà li administri un sagrament donant-li la benvinguda a la santa mare església. Vosaltres, que porteu al front la bandana del pensament progressiste.
Però no acabarà així la història. Aquest cop no es tracta del caprici d’una joguina o de quedar-se fins tard a casa d’una amiga. Després dels arguments, només us quedarà fer un exercici de coherència. No serà pas el rebuig als dogmes de la religió el que us faran mantenir-vos en la vostra negativa. Seran els valors que ella ha de treballar. La comprensió i el respecte envers els que actuen diferent no implica fer el mateix. Fugir del corrent que et marca l’entorn és dur, però és el primer pas a l’autèntic sentiment de la pròpia pertinença. Serà potser el primer pols difícil com a pares educadors, que ella no podrà comprendre fins uns anys més tard. N’estic convençuda: la teua parella i tu sou especials.
