Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Clausura

ARTICLES - ZONA 2

Diu el diari que a la diòcesi queda una comunitat religiosa de clausura. Això vol dir que se n’han clausurat moltes altres. Hem fet un joc de paraules ben ruc. Però és cert que en aquests darrers anys hem vist la desaparició de molts ordes i comunitats de llarga trajectòria i arrelament històric. Amb la marxa dels franciscans, ja es va dir, es va difuminant la memòria d’un convent potser fundat pel mateix poverello d’Assis i tot el que va venir després. Aquell antic indret ara és una plaça prou coneguda, “Ricardo” pels amics. Van marxar les monges de l’hospital, que duien 230 anys a Lleida. Fa uns dies ens deixaven els Claretians que havien estat al carrer la Palma, a Sant Pau on hi ha l’escola d’art, i ara tenien casa a Balàfia. Una llarga llista de comunitats han desaparegut en les darreres dècades. S’han aprimat fins al mínim simbòlic les ordes que tenen escoles, i la nòmina de rectors i de vicaris és escassa. Els motius són molts i diferents i passa en tots els àmbits d’una església que no té prou membres, ni regulars ni seculars per atendre aquella gran xarxa, històricament tan potent.

És cert que tenim altres cultes i tradicions religioses, temples diversos i unes revifalles espirituals que semblen descobrir la sopa d’all amb paraules noves en anglès o xinès, modes californianes, manuals d’autoajuda o pràctiques naturals. Tot plegat, sabem que d’una manera o altra els humans volem tenir l’esperança de transcendir, de perdurar, d’explicar l’univers d’una manera agradable i consoladora davant la realitat sovint molt difícil de viure. Tenim la petjada de tot això en els vestigis de les velles necròpolis, els fonaments quasi perduts de predicadors, franciscans, mercedaris, el record dels vells casals d’agustins, benets, bernats, templers, clarisses, hospitalers, santjoanistes, jesuïtes, caputxins, carmelites, maristes, etc… generacions de canonges i l’episcopologi sencer. Un llegat material i immaterial que no cal malbaratar i que també ha construït la nostra ciutat. Temples, cerimònies, festes, imatges, cants, escoles i esplais són un llegat compartit i un referent de moltes generacions. Aquest patrimoni, més enllà del valor històric i artístic –moltes vegades notable, com Sant Ruf– deixa un profund pòsit cultural.

Que tothom visqui les seves creences com li sembli. Amb clarobscurs inclosos, cal assumir tot el que ja no ens cal però també el que perdem quan es clausura una bona part de la memòria col·lectiva.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12