Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

11 de Setembre. Festa Nacional imprescindible

ARTICLES - ZONA 2

Acabem de celebrar la Diada nacional, l’11 de setembre. Interessant és rellegir la Llei del 12 de juny de 1980 que la instaura, publicada tant al DOGC-Llei 1/1980 del 12 de juny, com al BOE del 4 d’octubre; en resum:

“El recobrament nacional dels pobles passa per la recuperació de les seves institucions d’autogovern i valoració dels símbols. D’entre aquests, un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. El poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l’11 de setembre. Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Per tant, ordeno que tots els ciutadans de Catalunya cooperin en el compliment d’aquesta Llei i que els Tribunals i autoritats la facin complir. Palau de la Generalitat, a Barcelona, 12 de juny de 1980. Joan Rigol, Conseller de Treball. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya”.

Aleshores, fa 44 anys, no es va impugnar al Tribunal Constitucional aquest text que aprova que fem festa pel nostre total recobrament nacional i obliga a complir-ho a ciutadans, tribunals i autoritats.
Cada any fem festa i manifestacions reclamant l’autogovern i total recobrament nacional. Any culminant va ser el 2017, en que el nostre Parlament va aprovar les lleis de desconnexió i el nostre President Puigdemont la independència –el màxim recobrament nacional–, que va congelar als pocs segons. Des d’aleshores hem reculat en tot; ens han apallissat, suprimit el govern pel 155, sostret part de l’autonomia aconseguida, perseguit, ficat a la presó i obligat a exiliar-se a catalans i catalanes per defensar la nostra nació.

Durant anys la ciutadania se sentia mobilitzada i sortia en massa als carrers reclamant el que ens pertoca, però, per errades egoistes partidistes, molts s’han cansat i no han ni anat a votar ni a les manifestacions. Hi ha una gran diferència entre allò que volem ser i el que volem fer per ser-ho. Tant els independentistes com els que no ho son i viuen a Catalunya pateixen l’espoli fiscal i la manca de recursos per poder rebre uns bon serveis públics: sanitat, educació, serveis socials, etc. Queda clar que ens hem de moure tots per reclamar-los. Si no fem res és impossible que millorem. Esperant al sofà de casa que ens ho donin no és cap solució. Barallar-nos entre nosaltres per no pensar igual, quan patim els mateixos dèficits, és absurd. Confio que algun dia posarem seny i avançarem. Molts conciutadans pateixen la pobresa i manca de recursos.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12