Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Les bestieses que ens toca sentir

ARTICLES - ZONA 2

Aquesta setmana hem tingut ocasió de sentir uns exabruptes que fa temps hagués jutjat impropis del segle XXI. No ha estat especialment diferent de les altres. Darrerament ens hem anat acostumant a sentir mentides flagrants i imbecilitats evidents, dites amb una contundència que ni els rectors reaccionaris més recalcitrants s’atrevien a utilitzar des de la trona, quan érem petits.

Dimarts per la nit –de fet, la matinada de dimecres, hora nostra– el Sr. Trump ens va delectar amb un posat, unes expressions i unes afirmacions que haurien fet envermellir molts, vull creure que la majoria, dels seus avantpassats. No tots, ja ho sé. Sempre hi ha hagut energúmens de mirada estreta que han estat capaços d’empassar-se qualsevol disbarat que sembli reforçar les seves conviccions, com la dels emigrants que capturen i es mengen els animals domèstics dels països d’acollida.

Molt més a prop, hem vist com els carcamals d’una associació paramilitar que es fa dir “Desokupa” amenaçaven els periodistes d’una cadena de televisió que estava fent un documental sobre els mètodes que fan servir per treure fora dels habitatges les persones que els ocupen quan els propietaris creuen que no tenen dret a continuar-hi residint. Han estat capaços de dir –i de publicar– que saben on viuen els periodistes i a quins col·legis porten els seus fills.

Per altra banda, hem hagut de tornar a suportar la presidenta de la Comunitat de Madrid despotricant contra els catalans, assegurant que els pactes d’Esquerra Republicana amb el Partit Socialista son un robatori descarat en favor nostre. En primer lloc, ja he escrit i crec que he justificat en aquests articles, que aquests pactes no son res: son només fum i no sabem què hi haurà acabant a sota. El més probable és que continuem igual com fins ara. I en segon lloc, si un concert a la basca fos un daltabaix per a la resta d’Espanya –que ho seria– només és perquè allò que la resta d’Espanya treu de Catalunya és un tros de patís excessiu, sense el qual no podria subsistir. I menys encara Madrid que només basa la seva bonança econòmica en un miratge financer sense cap base econòmica consistent.

Finalment, també aquesta setmana hem tornat a sentir uns exabruptes de l’alcalde de Badalona, Sr. Albiol, en aquest cas intentant justificar un eventual linxament d’un lladregot marroquí multireincident. Ell ha de ser conscient que el problema no és del lladregot en qüestió, que sempre n’hi haurà, sinó de la deficient organització de l’Administració de Justícia espanyola, que no és capaç de jutjar els delictes en un termini mínimament raonable. I això no ho ha solucionat cap partit polític quan ha tingut el poder, ni el del Sr. Albiol, quan ha tingut majoria absoluta. La Justícia no ha estat mai una prioritat i ara hi ha energúmens que clamen per linxaments populars.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8