A priori l’anterior articlet no havia de tenir continuïtat, però una conversa en una terrassa de bar, probablement d’estudiants de l’Escola del Treball, m’empeny a fer una segona part. Era tan còmica, que vaig aparcar el llibre que llegia per parar l’orella. Els joves debatien sobre la manipulació de la informació que fan els polítics. Fins aquí, tot correcte. Però de cop i volta va arribar el surrealisme. Textualment: –No crec que l’home hagi trepitjat la Lluna, en una gravació s’hi veuen bombolletes com si anessin per l’aigua, no hi ha cap càmera que pugui retratar la Terra des de tan lluny i a més vaig veure en un reportatge un de la NASA parlant amb els astronautes amb un telèfon d’aquells antics (es referia als fixes de tota la vida) i això és impossible! Més: –La Covid ens l’han contagiat artificialment, una nit uns amics van veure avions que deixaven anar pel cel uns puntets vermells! Amb la darrera conversa quasi em pixo de riure: –I qui diu que la Terra no és plana? Al mar es veu l’horitzó recte… –Què dius tio, si viatjant en avió es veu la corba de l’horitzó! –No, això és perquè la finestra de cua de bou deforma la visió! Parlem de bous… o de burros? I per aclarir qualsevol dubte, el diàleg final: –Vols dir que això és així? –És clar, tia, ho diu Google! Paraula del Senyor.
Sessió: No iniciada
