En aquests temps de crisi permanent en què els qui tenen el poder procuren despistar el poble amb altres bagateles perquè girin el cap cap a altres costats, és moment de recordar que, com bé canta Barricada, “ninguna bandera me pone carne de gallina, ninguna bandera me pone de pie”.
Quan érem uns nens ens van educar amb marxamo nacionalista i quan ens va tocar passar pel tub i fer la mili no ens va quedar cap altra que besar amb jurament a la bandera. Bé, això els qui ho fessin, perquè altres només vam fer el paripé pensant com ens hauríem sonat allà els mocs. Quin país de corruptes, xoriços, mentiders i malatges. “De caballero mi código es el honor y mi palabra vale lo que valgo yo”, entonen Los Burros, però en aquest país (el gran, el mitjà i el petit) no hi ha cap honestedat. Tots miren els seus propis interessos, vivint a costa de la suor aliena.
Per això, només cal mantenir enganyada la ciutadania amb falses promeses que no condueixen més que al seu propi benefici, no al de la comunitat. Això de les banderes “se convierte en obsesión, algunos disfrutan su favor, otros llegarán después, no la dejarán caer”. L’ideal seria passar “sonriendo por esta vida”, com diuen Los Suaves, gaudint de la unió de tots els mortals, però no, cal trossejar els bons rotllos i convertir-los en sarna social. Si us plau, ni ‘Hombre mate hombre’, ni “por dios, por la patria y el rey”.
Gaudim dels moments grats de la vida i no ens deixem enganyar per cap bandera… Oh yeah!
