Jules Koundé va aconseguir mancant quatre minuts perquè conclogués la pròrroga el 3-2 per al Barcelona que li dona a l’equip blaugrana el seu trenta-dosè títol de campió de la Copa del Rei, després d’una final davant el Reial Madrid digna d’un clàssic d’altura.
Els barcelonistes van ser molt superiors en la primera meitat, en la qual es van avançar amb un gol del Pedri, però en la segona va reaccionar el Reial Madrid amb la sortida de Mbappé i va capgirar el marcador per a convertir-se en un partit obert i disputat que no es va resoldre fins a les acaballes de la pròrroga.
Amb Mbappé en la banqueta encara amb problemes en un turmell, Mendy, que tornava després de lesió per a tapar les incursions de Lamine Yamal, només va aguantar deu minuts i se’n va anar una altra vegada amb una malaltia muscular que va obligar a sortir a Fran García.
Abans i després de la lesió, la pressió del Barça va ser aclaparador, amb el que al Madrid només li va quedar recular a l’espera que agafar en alguna al rival i sorprendre’l amb la velocitat de Vinícius o Rodrygo, però va ser Courtois el que va estar molt atent a un cop de cap de Koundé.
El belga, pocs minuts després, a la vora de la mitja hora, no va poder amb una rematada de Pedri des de lluny, i la pilota se li va colar prop de l’esquadra per a posar el que es preveia des de l’arrencada, el punt dels blaugranes.
En el minut 35 se li va anul·lar un gol a l’anglès per fora de joc, després Dani Olmo va intentar un gol olímpic però la pilota el va repel·lir finalment el pal i, ja en la prolongació, amb un partit intens i de gran desplegament físic, l’àrbitre va assenyalar penal sobre Vinícius però es va desdir perquè la jugada venia precedida de fora de joc. Abans, el Barça havia reclamat dos penals de Valverde i Ceballos.
Mbappé va ser el recurs del Madrid per a la segona part i el sacrificat Rodrygo, però va ser Vinícius el que va tenir aviat la millor del seu equip fins al moment, en una doble rematada en el qual el porter polonès va estar molt atent en tots dos intents.
Szczesny es va tornar llavors en el protagonista en tapar al davanter francès una rematada i seguidament estar molt bé de reflexos davant Vinícius en els quals, ara sí, el partit era de control madridista davant un rival que va passar per mals moments.
Amb Modric i Gúler també en el camp, el Reial Madrid va ser un altre, intens, amb desplegament físic i amb una pressió que li va llevar al Barcelona, la qual cosa va fer reaccionar a Flick amb l’entrada de Fermín López per Dani Olmo per a recuperar una mica d’aire en el centre del camp.
Però per a llavors els d’Ancelotti ja estaven deslligats i el revulsiu Mbappé va equilibrar el marcador en llançar des de la vora d’àrea una falta que De Jong li va fer i que els madridistes van reclamar com a mereixedora de targeta vermella en tallar una acció clara de perill.
No va trigar molt, als 77 minuts de capgirar el marcador amb la rematada de cap del francès Tchouaméni a la sortida d’un córner, però l’alegria blanca va durar set minuts, fins que Ferran Torres va agafar avançat a Courtouis i el va batre.
Va haver-hi temps per a més sobresalts, perquè primer Ferran era objecte d’un clar penal que l’àrbitre no va xiular i en el sisè minut de prolongació si que en va xiular un d’Asencio a Raphinha, encara que Burgos Bengoechea va anar al VAR, va rectificar la seva decisió i li va treure a més una groga al brasiler, amb el que el partit se’n va anar a la pròrroga.
El Madrid va semblar una mica més sencer en aquest temps afegit, fins i tot el barcelonista Pedri es va ser fos i ho va substituir Eric García per a equilibrar unes forces que estaven al límit en els dos bàndols, la qual cosa es va derivar cuidar-se de no cometre errors que poguessin ser definitius, encara que Koundé va ser el més llest i mancant quatre minuts per al final va aconseguir el 3-2 definitiu que donava el títol al Barça.
