El director de LA MAÑANA, Francesc Guillaumet, em va tocar el voraviu el dia de la presentació a l’IEI del llibre guanyador el 35è Premi Josep Lladonosa. Guillaumet va engegar que tots els lleidatans coneixem el poema El campanar de Lleida, de Magí Morera i Galícia. Al peu de la torre de la Seu Vella hi ha una placa amb els emblemàtics versos: “A dalt de la muntanya que domina / com miranda els bells termes lleidatans, / s’enlaira un campanar fet per titans / o per homes de raça gegantina”. Tanmateix, va burxar Guillaumet, hi ha un altre poema dedicat a un campanar de Lleida, que és molt desconegut pels lleidatans. La peça poètica es titula Campanar de Sant Llorenç, de la qual n’és autor el doctor Ferran Colàs Mateo. Reconec que no en tenia record. L’oblit és imperdonable en el meu cas. Vaig ser batejat a Sant Llorenç, vaig fer-hi la primera comunió i s’hi van casar els meus pares. Campanar de Sant Llorenç va ser musicat per Ramon Currià i Caelles, com recull el llibre premiat de Josep Lluís Viladot i Petit. La “bellísima cançó”, com la qualifica Viladot, m’ha desafiat a trobar on i quan va ser editat el poema de Ferran Colàs. Campanar de Sant Llorenç forma part del llibre de poemes Inquietud, editat l’any 1945 per A.G. Ilerda – P Guimet, amb pròleg d’Eduardo Aunós. Se’n van imprimir 500 exemplars, un dels quals he aconseguit a través d’una casa de subhastes online. Me l’ha facilitat la senyora Dolores Ruíz. Si jo m’he esperat un mes a poder llegir el poema, no els sabrà greu esperar a demà per gaudir de “l’altre campanar”.
Sessió: No iniciada
