En Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana i a era Bibliotèca dera Escolo deras Pireneos. Ei distribuïda en tres armaris e conten era selección, ordenada e catalogada, d’aqueri libres qu’èren ena antiga Escolo deras Pireneos, era mès importanta des nòsti parçans ena lengua pròpia deth territòri. Era Bibliotèca dera Escolo deras Pireneos conten es òbres fondamentaus, eth moth dera cultura occitana der entorn. Era Escolo siguec era survelhanta, era promotora d’aquera cultura pendent ua setantia d’ans.
È agarrat dus libres ar azard, sense escuelher-les. Son publicats enes ans 20 deth sègle passat e son sense dobte eth testimoni dera creacion d’aqueth moment enes nòsti territòris.
Era prumèra òbra ei de Jean Béde, “Uno Flou al Monumén des Coumbatants Caussadéncs”.
Bédé ei un personatge desconeishut: “Felibre, Ouficiè d’Academia, Mèmbre de l’Escolo Carcinolo è de l’Escolo deras Pireneos”. Era òbra, impresa en Montauban, a 150 pagines e ei escrita en grafia felibrenca. Eth libre siguec obsequiat peth madeish autor ara Escolo deras Pireneos, però er azard volguec qu’acabèsse en Institut d’Études Méridionales dera Facultat de Lettres de Toulouse. Dera Seccion de Philologie se n’encuedaue Jean Séguy, autor der extraordinari “Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne”. Seguy portèc eth libre dera Escolo deras Pireneos ar Institut d’Études Méridionales, però ena prumèra plana i a ua transcripcion manuscrita de Béde ena que hè donacion ara Escolo deras Pireneos. Aguesta mèrca permetec a Raymon Lizop e ath matrimoni Ponsolle de recuperar era òbra eth 14 de deseme de 1961 e retornar-la entara Escolo deras Pireneos. Ara ei ena Val d’Aran. En Prefaci Bernat Sarrieu, Secretari dera Escolo, ditz: “… Béde prenguec eth gust pera nòsta lengua… a 66 ans, ar atge a on d’auti n’acaben… A fòrça de constança Béde i a arribat, e los que le legeran ac diueran reconéisher. Trobaran ací quauqui verses solament des 30.000 que Bése a hèt pendent 10 ans. Nostra lenga mairala morirà pas…” Sarrieu reconeish en autor ua grana valor. Escriu Jean Bédé: “Abans que la mòrt me surpréngue/ Escoutas-me: Dins mon terren/ I farés moun enterromen/ Qu’ambe’s méus la toumbo se téngue”. I a escrits de Béde en dus exemplars dera revista “La terro d’òc, revista felibrenco de l’escolo moundino” de 1927. En transcríuem dus bocinots. En ua: “De trabalha toutjoun es lou biais de ma bido/a mai gardo fisanço al Cel quand sarè mòrt…”. E ena auta: “Lou tourn del prat tout remplit de flouretos/Bei de countun, se fasquen de poutouns…”. Enes madeishes revistes trobam collaboracions de Loís Alibèrt coma comentarista e damb bèra traduccion d’òbres classiques. Alibèrt ath cap de pògui ans se convertic en normativizador referent dera lengua occitana.
Era segona òbra, “La Debanadora, contes e burlas del campestre” ei d’Antonin Perbosc, un personatge fòrça mès coneishut, gramatic e escritor, subertot de condes, referent dera recuperacion dera ortografia classica der occitan, fondador der occitanisme modèrn, mèstre de profession, damb un dotzenat d’òbres reconeishudes. E totun, en cap des relacions des sues produccions è trapat aguesta obreta de 85 planes; ei desconeishuda e curiosament ena portada deth libre, escrit damb creion met “Rare”, coma ua indicacion dera sua raresa hèta peth responsable dera Escolo en sòn moment. Aué en dia encara ei mès rare. Era òbra ei publicada en Tolosa en 1924. Ena introduccion Paul Rolland insistís en que “…l’òbra de Perbosc, en demai de sa valor trobairenca, a una valor incomparabla al punt de vista de la restauracion, del espurgament, del redrechiment de la lenga… Una lenga, lo que l’escriu, cal que se done la pena de l’estudiar. ” En conde XXI Perbosc hè atau: “Un dimenche, dabans sos perroquians badaires aisi sò que dizia lo curat: O! mos fraires, qu’es malaizit d’anar al cel! On i va que’n passant sus una palanqueta que sauta l’infernàs…”.
En periodic “Le Narrateur” der 11 d’abriu de 1925 apareish era notícia dera publicacion ena portada e includís un bocin en francés a on Perbosc justifique era sua grafia d’aqueth moment. Perbosc ja escriuie en grafia classica, era madeisha ena qu’ei escrita aguest article e qu’ei normativizada en Catalonha. Alibèrt, eth normativizador, encara emplegaue era grafia felibrenca. Antonin Perbosc en un apartat, de La Debanadora que denomine “Elucidari” hè ua excellenta explicacion de coma ère era grafia classica, era des trobadors, a compdar d’uns tèxtes des mercadèrs germans Bonin, qu’escriuien toti es sòns compdes en occitan, en sègle XIV damb era grafia pròpia dera epòca.
È demanat ara intelligencia artificial se pòt trobar La Debanadora e m’a contestat que non e non en sap arren de Jean Béde.
Er IEA-AALO cada an escaneje quauques òbres dera Bibliotèca dera Escòlo, e les penge ena sua plana. D’ua auta forma, possiblement, les auríem perdut deth tot. Servisquen aguestes dues referéncies entà valorar era riquesa que i podem trobar.
