El departament d’Agricultura considera que caldria posar en marxa 50 plantes de biogàs en els propers cinc anys a Catalunya, fet que permetria gestionar el 45% dels purins que es produeixen al país. Aquest és un pas que el Govern creu imprescindible per poder complir amb els objectius de la lluita contra el canvi climàtic, i per això ha definit algunes d’aquestes plantes com a projectes estratègics que cal prioritzar i als que ha destinat ajudes. Del que no parla aquest pla del Govern és quantes d’aquestes plantes acabaran construint-se a la demarcació de Lleida ni quina dimensió han de tenir. Tenim l’exemple de la planta Bioproductors d’Alcarràs impulsada per 150 famílies ramaderes que gestiona les dejeccions ramaderes que es generen al municipi i voltants. Un projecte dimensionat al territori que permet als ramaders trobar una sortida per als seus purins i al mateix temps generar biogàs. A l’altra banda de la balança hi ha macroprojectes com Tracjusa a Juneda o la planta de la Sentiu de Sió amb grans empreses al darrere que busquen, com és lògic, la rendibilitat econòmica per sobre de tot. Sens dubte cal avançar cap a una gestió de proximitat i sostenible dels purins i les plantes de biogàs són la millor opció. Sempre que el model sigui el d’Alcarràs, amb projectes coherents amb l’entorn que els acull. Lo altre és simplement trinxar el territori. Ho sap tothom. Menys el Govern, pel que sembla.
Sessió: No iniciada
