Quan jo era adolescent i exercia de barceloní, identificava el poble de Cabacés (amb “c”) amb el turisme: allà vivia un oncle avi artista, el Miguel, que amb el lema “Toledo tiene el Greco, y Cabacés su eco”, es dedicava incansablement a fer reproduccions de quadres del pintor cretenc. I és que jo associava aquell indret, i el Priorat en general, comarca que visitava sovint, al fet de fer turisme. Poc després d’instal·lar-me a Lleida, però, vaig començar a associar aquest concepte a una altre Cabasés, aquest amb “s”. Parlo, està clar, d’en Josep –o Pep– Cabasés, un dels personatges clau en el dia a dia del Patronat de Turisme de la Diputació, un òrgan format per un gran equip de persones que en les darreres dècades ha portat el pes principal de la promoció turística de les comarques lleidatanes. Més d’un milió dos-cent mil turistes l’any, el 12% del PIB de la demarcació: les xifres ho diuen tot. Els meus amics barcelonins –la gent de la capital, en general, té un coneixement limitat de Lleida– no estaven gaire assabentats dels atractius lleidatans, però la majoria coneixien l’“Ara Lleida”. Un bon indicador. I de ben segur que en Josep és una mica (o molt) culpable dels èxits i del prestigi que ha obtingut aquesta marca promocional dins i fora de les nostres fronteres. Ara, a pocs dies de la seva jubilació, és just donar les gràcies a un gran professional, persona de tarannà amable i diligent, que tant ha fet perquè parlar del turisme de Lleida no sigui només parlar de Baqueira Beret.
Sessió: No iniciada
