Quan arriben les primeres festes de l’estiu, amb la foguera i la coca de Sant Joan, també arriben els petards. Després ve Sant Pere, o qualsevol altra excusa, festa de barri o partida, el 4 o el 14 de juliol, per anar esclatant els que havien quedat a la bossa i alguns més. Tots hi hem jugat, des de les cebetes o els verds que s’aguanten amb els dits fins als trenca-totxos, passant pels volcans i les lluminetes de filferro xispejant.
La festa té molts i diversos components, i es manifesta de moltes maneres. Els petards en són només un element i segurament no és el més important. La desmesura, com amb tot, tampoc és bona en aquest cas i sentir pums, pets i xiiiius i patams cada dia, durant hores i fins a les tantes no pot ser bo per ningú. No cal que esmentem el patiment dels gossos. Tots els que n’hem tingut sabem que com altres bèsties i persones sensibles ho passen molt malament. Convertim fàcilment la festa en negoci i en mercantilitzem els elements, de manera que hom pot col·leccionar cap-grossos, dracs i bestioles en diferents mides, disfresses i màscares d’arreu, petards i focs particulars, penons, fanals, clauers, estampes i àlbums mentre els originals es tanquen a la vitrina. Ben poques persones reclamen el sentit primigeni de la celebració.
De fet, l’excusa del santoral, del calendari litúrgic o de la collita ara és molt poc efectiva. Igualment el patronatge, la dedicació –religiosa o civil– i la pietat popular tampoc no commouen. Però el menjar i els accessoris sempre tenen una nova variable o actualització i esdevenen la notícia de la festa. Com en tantes coses, l’anècdota és el que s’ha tornat important i la substància allò que es dilueix i que alguns s’entesten en conservar en formol en comptes de donar-li una nova lectura que ho vitalitzi. De fet, fem el mateix amb la política. L’anècdota és el que es publica a les xarxes, interessa als quadres de comandament i a les estrelles del màrqueting. La substància queda per quatre personatges amb cara de preocupats o de fer-se l’interessant.
No sé si cal recordar Sant Joan, Sant Pere, el solstici i la flama de la pàtria o la independència del veí. La veritat és que ens importa ben poc i ara celebrem sant Pum i sant Petardo, com després celebrarem un fanalet per penjar a la terrassa d’estiu i un pastís amb una creu al mig.
