Mal servei ens està fent Joe Biden a la gent que ja som una mica grans. En el cara a cara electoral de dijous entre ell i Donald Trump li vam poder observar un munt de titubejos, molta inseguretat i alguna pèrdua del fil del discurs que pretenia seguir. Tot això ja s’havia vingut detectant durant bona part del seu mandat presidencial. Però va resultar evident en un debat d’una enorme expectació popular, no només a nivell dels Estats Units sinó de tot el món.
La majoria dels comentaris que he sentit fins ara atribueixen aquest paperot galdós a la seva edat. Però el cert és que ell té 81 anys mentre que Donald Trump en té 78 i el seus capteniments no es van assemblar gens. D’exemples en contra en podríem trobar moltíssims més. Sense anar més lluny, Tom Jones, de 84 anys, acaba d’iniciar una gira per tota Europa i no sembla compartir els trets que van caracteritzar Biden en aquell debat. Dedueixo, per tant, que els seus titubejos no depenien tant de la seva edat sinó del seu concret estat de salut.
Efectivament, Joe Biden va oferir un aspecte de persona senil. Però malgrat la rel etimològica de la senilitat, tota la literatura mèdica que he tingut ocasió de consultar distingeix netament aquest concepte del de la vellesa. Fer-se vell no té perquè comportar tornar-se senil. És cert que l’edat incrementa la possibilitat que aparegui la senilitat, però aquesta aparició no és inexorable.
Naturalment, no conec l’estat de salut del Sr. Biden i li desitjo una vellesa molt llarga i venturosa. Però la imatge que ofereix és d’un estat senil. El seu cas, pel càrrec que ocu-pa, té una repercussió extraordinària i tendeix a associar l’edat amb aquesta mena de quadres i a fomentar un edatisme que discrimina per raó de l’edat.
Crec que tots hauríem de combatre aquesta mena de discriminació o de menysteniment i, especialment, aquells que estem en edat de ser-ne víctimes o estem a punt d’estar-ho. Si creiem que alguna persona no està en condicions d’exercir una determinada funció, cal que ho diguem, sigui gran o jove. Però no crec que sigui un argument admissible el de la seva edat: hem d’adduir i justificar els defectes que ens porten a concloure la inidoneïtat de la persona considerada.
I el pitjor de tot és que aquesta imatge la va oferir Biden en un penós enfrontament amb un energumen com Donald Trump en el curs de la qual estic convençut que bona part dels espectadors empatitzaven amb Biden però no podien deixar de reconèixer les seves evidents limitacions.
