Avui fa un any de l’apagada històrica que ens va deixar sense llum ni electricitat durant tantes hores que se’ns va fer eterna. La caiguda de les telecomunicacions va aixecar moltes suspicàcies i encara s’estan estudiant els expedients sancionadors.
Amb aquesta mala experiència vam poder comprovar que tenim una xarxa elèctrica tercermundista, que les comunicacions no estan garantides, que sense diners efectius no hi ha comerç i que episodis com aquest paralitza la vida de les persones i vulnera la seguretat dels ciutadans.
Mentre encara es parla de possibles infraccions greus de la llei del sector elèctric, jo escolto una contagiosa cançó del disc ‘Más madera’ de Leño: “A plena oscuridad, cuando notas el vacío y en tu mente sólo ves luces mortecinas que oscurecen el camino y te confunden quién es quién”.
El més preocupant és que molts pensen que si passen errors com el patit el pitjor encara ha d’arribar, que ens manipulen cada dia més i que ens estan examinant per donar-nos el ‘carnet de tontos’. L’única cosa positiva d’aquesta mala experiència va ser l’obligació de deixar el mòbil per unes hores i buscar altres distraccions.
Els més joves es van veure obligats a desconnectar del món digital llegint i dormint, mentre que els més grans ens vam enganxar a la ràdio amb piles recordant temps millors. La sensació va ser molt trista i els polítics només van saber omplir-se la boca de mentides.
Avui, inspirat per la foscor i la nit amb motiu de l’efemèrides de l’apagada, he desempolsat el primer disc d’una gran banda madrilenya la qual es troba a faltar i que es deia Buenas Noches Rose… Oh yeah!
