No és bona, és excel·lent: parlo de la Pizzeria Imola, aquesta petita joia de la restauració situada a la Bordeta. No puc afirmar que sigui l’italià número 1 de Lleida, però estic segur que faria podi. Suposo que això del podi ve per associació amb les curses de motos i cotxes, donat que el local està dedicat al famós circuit d’Imola. Un circuit batejat, per cert, amb el nom d’Enzo e Dino Ferrari. He dit Enzo? Enzo és precisament, juntament amb la Miquela, el propietari d’aquest petit temple de la cuina transalpina. El xoc de les Itàlies del Nord i del Sud, ella de Bolonya, ell de Palerm, ha estat fructífer: una parella simpàtica i extravertida (bé, la Miquela més que extravertida és un vendaval). L’Enzo és a més un tipus fort: ha superat problemes greus de salut i es manté tan ferm com el castell Rocca Sforzesca, la gran atracció de la ciutat d’Imola. Parlant del menjar: de les amanides als carpaccios, de les pizzes a la pasta, tots els plats mereixen la pole position. La meva debilitat són les pizzes tonno e cipolla (amb perdó) i frutti di mare, així com els tortellini al pesto, però el catàleg és variadíssim. A l’Imola he arribat a entendre la frase de Júlia Roberts al film Menja, resa, estima: “estic enamorada, tinc una relació amb la meva pizza!”.
Sessió: No iniciada
Menu
