Ahir vaig recordar que el 19 de maig del 2015, fa deu anys, va marxar al Gran Hotel amb 89 takos el genial BB King, deixant òrfena ‘Lucille’, la seva guitarra de sempre. Era una nit del 1949 quan el ‘rei del blues’ estava actuant en un saló de ball d’Arkansas quan dos homes es van embrancar en una baralla per una dona que va acabar amb el local en flames i la suspensió del concert.
Tots els presents van abandonar la sala, inclòs el músic, però un cop fora es va adonar que s’havia deixat a dins la seva Gibson L-30 negra. En un atac de pura passió, el guitarrista va tornar a entrar a l’edifici incendiat per rescatar-la tot i posar en risc la seva vida.
L’endemà al matí, aquest artista de llegenda va descobrir que els dos homes rivals lluitaven per una dona anomenada Lucille. Va prendre el nom d’aquesta dona per batejar la seva guitarra i com a recordatori per no tornar-se a jugar la vida així. Unes dècades després, el 1982, la companyia fabricant de guitarres Gibson es va posar d’acord amb BB King per crear i produir una guitarra amb el nom icònic de BB King Lucille.
El gran músic ja ens va dir adéu, deixant una empremta inesborrable, encara que el llegat de la seva música ho ha elevat als altars de la immortalitat. Escoltar els seus discos sempre és un plaer, però veure’l actuar era tota una festa, com es pot comprovar en molts de les seves gravacions. La senzillesa que desprenia malgrat ser un ‘number one’ el converteix en més magistral. BB King, forever… Oh yeah!
