Sessió: No iniciada
Aquest juliol la Fundació Atapuerca assoleix el 25è aniversari i la premsa parla sovint del que és el jaciment arqueològic més famós –i amb més inversió– de l’Estat. Curiosament, a la visita que hi vaig fer ara fa trenta anys les coses eren bastant diferents. A Ibeas de Juarros, localitat on s’ubica l’excavació, el grup […]
Fa una setmana ens va deixar la nostra tieta de Barcelona, la Mercè, dona senzilla (però inquieta), discreta (però força simpàtica) i, sobretot, bondadosa. De fet, era una mena de reencarnació de la bonhomia, amb majúscules, amable i cordial de veritat (i dic de veritat perquè ja se sap que als panegírics dels funerals la […]
Era freqüent que en la nostra recent tournée per les Cíclades, sobretot en tavernes i indrets menys turístics, els nadius ens preguntessin per la nostra procedència, sobretot perquè els meus modestos coneixements de grec els descol·locava una mica. Quan dèiem que érem de Katalonía, solien entomar la resposta amb simpatia. Curiosament, en el mateix viatge […]
Quan jo era adolescent i exercia de barceloní, identificava el poble de Cabacés (amb “c”) amb el turisme: allà vivia un oncle avi artista, el Miguel, que amb el lema “Toledo tiene el Greco, y Cabacés su eco”, es dedicava incansablement a fer reproduccions de quadres del pintor cretenc. I és que jo associava aquell […]
No parlaré aquí de la independència política, perquè la cosa està prou embolicada (tot i que jo en sóc un fervent defensor), sinó de la independència que estan assolint dos simpàtics xicots, l’Albert i el Xavier, gràcies a l’habitatge destinat a persones que enfronten limitacions funcionals, gestionat per ASPID i que es va posar en […]
Si Kafka aixequés el cap, estic segur avui dia trobaria mil-i-un temes per inspirar-se. I, amb tota seguretat, una font d’inspiració important seria la Sanitat Pública. Públic ve del llatí publicus,”pertanyent a la gent”, però si parlem del funcionament del sistema sanitari jo ho associaria més aviat al concepte de “dona pública”, ja que molt […]
Si algú m’ha vist descollonar-me sol en la terrassa en la que faig habitualment el cafè matinal, haurà pensat que estic guillat. El cert és que estic rellegint Les aventures del bon soldat Švejk, de l’escriptor txec Jaroslav Hašek, una de les novel·les més divertides que recordo. Es tracta d’una sàtira hilarant sobre les institucions […]
Enllesteixo aquesta mini-sèrie amb sengles anècdotes marineres esdevingudes a Turquia i a Itàlia, respectivament. En el llarg viatge que vaig fer, en solitari, a contrades otomanes, vaig a anar a petar a Kaleüçagiz, un llogarret pesquer on s’organitzen creuerets per admirar Simena, una ciutat lícia mig submergida en la Mediterrània. Era setembre i gairebé no […]
És innegable que tinc una certa afició a escriure sobre viatges a l’estranger, especialment al país d’en Zorba (he de confessar que la dèria personal per col·leccionar illes de l’Egeu és quasi un tema de psicòleg, paraula, per cert, d’origen grec). No obstant, també és curiós constatar que, sovint, sense moure’ns pràcticament de casa, “descobrim” […]
De la mateixa manera que els culers enyorem el Barça de Guardiola, els melòmans (ni que sigui del gènere pop) trobem a faltar aquelles Eurovisions d’antany on els cantants sabien cantar i les cançons, en general, tenien un cert nivell. Alguns se sorprenen de la posició que va assolir el tema “Zorra” (de postal démodée, […]
