Sempre he pensat que l’estiu, quan el ritme laboral esdevé més pausat, és l’època ideal per abraonar-se sobre aquella pila de llibres pendents de llegir (contràriament a les llibretes d’estalvi, ara en format digital, que més aviat fan por d’obrir). I un costum, més aviat un ritual, que des de fa temps executo diàriament és el de començar la jornada degustant un tallat en una terrassa i llegint algun dels llibres –generalment, dos o tres– que tinc encetats. És un recurs, durant els mesos estivals, per aprofitar la temperatura matinal relativament baixa per arrencar la jornada amb els ànims relativament alts. Una tradició, aquesta, que curiosament ha despertat la tafaneria d’algun parroquià del barri. La prova? Aquesta conversa simpàtica esdevinguda, precisament, en la terrassa dels meus cafès amb llet literaris. –Tu sempre amb els teus “llibrets”, em comenta un veí de taula amb el qual coincideixo sovint. –És cert, m’agraden els “llibrets”, a tu no?, li contesto. –Sí, però prefereixo els llibrets de pernil i formatge, em contesta, tot foteta. –I t’agraden, per exemple el sandvitx, la beixamel o el bloody mary?, li faig. –Sí, per què?, pregunta aleshores ell. –Perquè és interessant saber d’on venen aquests noms: el sandvitx, del noble britànic John Montagu, comte de Sandwich, la beixamel d’un aristòcrata francès, el marquès de Béchameil, i el Bloody Mary de la reina María Tudor, coneguda com “María la sanguinària”. –Ostres, és interessant el que expliquis, em diu. –Interessant o no, t’asseguro que tot això no ho aprendràs als “llibrets” de llom! El col·lega s’ho va prendre prou bé: de fet, hem quedat per prendre, un dia d’aquests, un Bloody Mary.
Sessió: No iniciada
