Fa uns anys es va fer una campanya d’autoestima lleidatana amb l’eslògan “Per viure bé, Lleida”. La imatge de la promoció era un Marraco cubista que deixava anar l’esmentada frase. Per cert, el dibuix va provocar una mica de mofa perquè es va representar l’emblemàtic drac lleidatà amb una titoleta de no res. Els adeptes a la inflor d’orgull de Ponent reclamaven un Marraco més ben dotat. No sé si aquella campanya va assolir els objectius desitjats. Suposo que no. Si ens cenyim a dades objectives, resulta que el 32% dels residents a Lleida desitjaria viure en un altre lloc, segons el Baròmetre de l’Habitatge Planeta Propietari. Podria ser pitjor d’acord amb la mala fama de Lleida com a ciutat de desterrament. Recordem la maledicció romana de Ilerdam videas. O el concepte de ciutat llunyana que cantà el poeta. No val ni el tòpic que es fa anar per a moltes altres ciutats que diu que a Lleida s’hi arriba plorant i se’n marxa plorant. Si les enquestes són veritat, això no és cert, almenys durant l’estiu. Tothom està entre Torredembarra i Cambrils.