Sessió: No iniciada
D’allò que probablement havia estat bosc de carrasques, ja no en queda res. El Canal d’Urgell és l’eix vertebrador del Mascançà, una línia d’aigua que es bifurca en séquies principals, flanquejades per algun xop i plàtans ben afilerats que conformen dos camins com una frontera que es pogués resseguir d’anada i tornada. Els que clarament […]
Vull que els hi surti malament i que la gent s’adoni que estem venuts de drets i llibertats si la ultradreta continua campant al seu aire. El xat de Trump i companyia quedant per tirar míssils com qui queda per fer un beure, la desgràcia de Gaza, o Marine Le Pen cridant a la mobilització, […]
La fortor de poesia de les terres de Lleida. L’olor magnífica i punyent que alguns no poden aguantar és l’anunci de la bona collita de poetes. Una terra rica i ben afemada escup la lletra amb un vigor i una verdor florida que no s’han vist mai. Neixen a les Garrigues, a la Val d’Aran, […]
Si Aristòfanes aixequés el cap potser no s’estranyaria ni hauria de fer escarafalls davant la vergonyosa actuació de la dita consellera d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament de Linares que va fer el més gran ridícul aturant la representació de la peça perquè la trobava escandalosa. Si ens posem inquisidores, m’escandalitza més que aquesta persona retrògrada […]
Hem descobert el món real, i jo tampoc puc deixar de celebrar-lo parlant de la floració dels fruiters al Segrià. Impressionant fenomen. Poca cama ilergeta queda que no hagi fet el Camí Natural acomplint la volta al pantà d’Utxesa, un recorregut que guarda encara l’habitatge i piscina dels enginyers amb l’encant de l’abandó i un […]
Demà, amb nosaltres, tornen les flors. Florim aviat aquest any, massivament, serà una explosió, serà una declaració d’intencions. Serà, que demostrarem al món que la propaganda i el discurs simplista, reduccionista i farcit de mentides de l’extremadreta no arrela com es pensen. És la nostra oportunitat, obertes oloroses i amuntegades com un pom de violetes, […]
Hem encarat, com tantes vegades, el camí de Gerb. Quina meravella és la Noguera, i quins tresors amaguen llera i tossals! La sinuosa carretera que, resseguint el Segre, arriba fins a Camarasa, vigilada per la Mare de Déu del Castell, passa pel mig del poble, que viu encarat al pantà, un mirador de somni. Som […]
“Feu entrar el gos brut de fang” resa un vers de Jacques Prévert. Busqueu-lo, de rabiosa actualitat cent anys després. Que s’aguantin els que no els agraden els gossos ni el fang, ni allò que és diferent d’ells, que es creuen el centre d’un món escollit, minúscul com el seu melic, que s’aguantin i obrin […]
Ja és més prop la primavera i s’intueix, quan s’alça la boira, el primer sol que acarona els qui treballen al defora. Se celebra Sant Valentí, no tothom ni a tot arreu, però que aquest senyor s’ha guanyat la fama de Patró de l’amor, és innegable. El tal Valentí, que era un metge que s’havia […]
Deshumanitzar els col·lectius en una generalització que atribueix a certes minories la culpa entera. Demonitzar al que ve de fora. La incapacitat de sentir empatia cap a allò que no és el propi, minúscul i petitet món de cadascú. No plantejar-se afrontar els canvis creant i aplicant polítiques integradores. Repetir discursos xenòfobs, racistes i condescendents […]
