Vull que els hi surti malament i que la gent s’adoni que estem venuts de drets i llibertats si la ultradreta continua campant al seu aire. El xat de Trump i companyia quedant per tirar míssils com qui queda per fer un beure, la desgràcia de Gaza, o Marine Le Pen cridant a la mobilització, són dels meus pitjors malsons. Perquè no, no “Tots som Marine Le Pen”, som treballadores de classe treballadora amb wifi i pantalla plana i seixanta euros a la butxaca per sortir a sopar el cap de setmana. Això és el que som. Som treballadores i treballadors que hem lluitat per sous, per reconeixement, per seguretat laboral, per conciliació. Obriu els ulls, no us dieu Marine sinó els vostres noms a les lletres de pagament del cotxe. I aquesta consigna és per i de les esquerres, que ho sàpiguen!
Sessió: No iniciada
