La llibertat d’expressió ja forma part de la història i gairebé ha esdevingut una utopia. En els últims temps no es pot gairebé ni esterdunar sense cometre una falta o un delicte, segons dictaminen aquestes lleis que treuen de la màniga els polítics de torn.
Dius una cosa i segons com ho exposes et poden denunciar perquè sí. Això és un desastre. La societat s’ha tornat tan ‘tiquismiquis’ que fins i tot et poden agredir segons com miris la gent. La susceptibilitat està més esmolada que les navalles d’Albacete.
Sembla que tot aquesta farsa hipòcrita s’ha accentuat des de l’entrada al nou mil·lenni, perquè als 70, 80 i 90 érem tots molt més lliures. Siniestro Total cantaven sense problemes “bailaré sobre tu tumba”, Loquillo & Trogloditas triomfaven amb la cançó ‘La mataré’ i Ronaldos feien el mateix amb el ‘Sí, sí, sí’ en què repetien una vegada i una altra: “Tendría que besarte, desnudarte, pegarte y luego violarte, hasta que digas sí”.
Ningú s’escandalitzava, la gent s’ho prenia a broma i ja està. Ara el que farien molts és ràpidament divulgar el fet pel ‘whatsapp’ perquè s’assabenti tot déu. En els nostres temps de fariseus corruptes aquest tipus de cançons estarien prohibidíssimes.
Sorgirien les associacions denunciant fins la tos del veí. Però el pitjor de tot és que en el ‘perreo’ dels ‘reguetontos’ es diuen guarrades maclistes i no passa res. Aquest gran pas enrere convida a que els més rebels entonem cada cop amb més ràbia la cançó ‘Antisocial’… Oh yeah!
