Quan era petita somiava que aniria a estudiar a Barcelona, entre altres coses, per passejar-me per la rambla del dia de Sant Jordi. Ho vaig fer. I ara recordo aquells passejos amb les companyes d’universitat com uns dels dies més bonics del curs. De fet, crec que el model de roses i llibres al carrer del 23 d’abril és una celebració única al món, que impressiona a tot aquell que té l’oportunitat de gaudir-la. Per això, les paraules d’Eduardo Mendoza dient que cal separar el Dia del Llibre de Sant Jordi i titllant al cavaller de “maltractador d’animals” m’han deixat perplexa. No sé si l’heroi de la llegenda sabia llegir o no (com diu Mendoza), però estic segura que la Diada és el dia més important de l’any per la cultura catalana i una expressió d’identitat col·lectiva que cal preservar, molesti a qui molesti.














