L’Observatori Fabra de Barcelona, institució meteorològica de referència, va registrar a les 14:15 hores d’ahir dimecres una temperatura de 40,5 graus centígrads, segons dades recollides pel Meteocat. Aquest valor mai no s’havia registrat fins ara en els 112 anys que el Fabra comptabilitza les temperatures. Fins ara, la temperatura més alta havia estat de 40,0 graus, registrats el 30 de juliol de 2024. Aquestes xifres han estat superades a Lleida i a diverses poblacions de l’Ebre. Si durant el dia la calor es fa insofrible, pitjor ha estat la nit. Ja no tenim nits tropicals. Són nits roents. Quan el termòmetre no baixa dels 20 graus és una nit tropical, quan no ho fa de 25 és una nit tòrrida i quan no baixa de 30 graus es parla de nit roent. El pitjor d’aquesta onada de calor és que ja és la segona i no es descarta que en puguin venir d’altres. Davant d’aquesta situació m’agrada refugiar-me en les teories del meu amic Francesc Burjachs, paleoclimatòleg i investigador de l’institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, el prestigiós IPHES de Tarragona. Els moviments de la Terra provoquen que hi hagi cicles climàtics, com demostren els estudis paleoclimàtics realitzats en els jaciments. Segons aquests cicles, actualment som a les portes d’una nova fase glacial, el que no vol dir que durant la transició no es puguin produir períodes de calor com els que ara patim. Les fases climàtiques poden durar entre 10.000 i 11.000 anys, però com que no tenim paciència, ens costa entomar el clima tal com ve.













