Avui és un dia molt especial per als ‘stonianos’ perquè veu la llum ‘Foreign Tongues’ (una cosa així com ‘Llengües estrangeres’) un treball de 14 cançons molt interessants i missatges amb substància. Han passat només tres anys del llançament del gamberro ‘Hackney Diamonds’ i l’àlbum d’estudi número 25 de ‘sus majestades’ sorgeix amb salut, vitalitat, sarcasme i crítica global 64 anys després que es posés en marxa el projecte d’una banda immortal.
Per anar fent boca, ‘In the Star’, amb un riff potent i una veu pletòrica, i ‘Rough and Twisted’, confirmant que els veritables rockeros mai no són vells -els dos singles d’avançament- han advertit de la qualitat del nou àlbum amb col·laboracions estel·lars com la de Robert Smith (The Cure) a ‘Divine Intervention’, Paul McCartney al baix a ‘Covered in you’, Bruno Mars tocant el ‘cencerro’, Steve Winwood o Chad Smith, de Red Hot Chili Peppers.
A l’apartat d’homenatges hi ha dues sorpreses: la curiosa versió de ‘You Know I’m no Good’ d’Amy Winehouse i la interpretació al més pur estil ‘sureño’ del ‘Beautiful Delilah’ del mestre Chuck Berry. La tecnologia també ha servit per incloure a ‘Hit Me in the Head’ la bateria gravada per l’enyorat Charlie Watts.
Charlie apareix en aquest disc i també a l’anterior perquè, com diu Mick Jagger “hi havia vegades que el veies allà malgrat que la cadira estava buida, va ser un mal tràngol però a poc a poc ens vam acostumar a seguir sense ell, a assumir la seva absència i a seguir endavant”.
Altres cançons destacables són ‘Side Effects’, la bailonga ‘Mr. Charm’ o la de Keith Richards cantant la balada ‘Some of Us’. La crítica més clara al nou Estats Units arriba amb ‘Ringing Hollow’, el flirteig amb el funk es diu ‘Never Wanna Lose You’ i el mitjà tempo per ballar solt però agafat és ‘Jealous Lover’.
Un esperat disc que il·lusiona molt i que pot obrir la porta a una nova gira mundial de l’eterna banda dels llavis vermells… Oh yeah!
