De sempre a casa he sentit la dita catalana: “Al pot petit hi ha la bona confitura”. D’aquesta dita se’n desprèn molta profunditat que avui voldria compartir amb afany crític però, sobretot, ben constructiu. Perquè per caminar necessitem repensar-nos i valorar les activitats que es fan per inèrcia o per prioritats establertes. Si volem futur per les empreses familiars agràries hem de fer un canvi conscient i compromès com a societat, si no ho vendrem tot a un model macroindustrial que ja abusa prou del sistema.
Aquestes darreres dècades hem sigut testimonis, la gent de l’Horta ho hem viscut en primera persona, com les grans empreses agroalimentàries han centrat esforços per controlar mercat i facilitar el consum urbà per dirigir la cultura del consum a la imatge, la facilitat de compra unificada i la comoditat del consumidor.
Els que som fills de petites empreses de l’Horta veiem com cada vegada hi ha una concentració més alta de poder de grans empreses agroalimentàries i que les darreres dècades aquest acaparament ha suposat la destrucció i desaparició de moltíssimes petites empreses de l’Horta. Hi ha factors estructurals com la manca de relleu generacional, el despoblament del món rural cap a les ciutats, els costos elevats de combustible, la reducció de la PAC europea i les importacions a baix preu com l’actual acord del Mercosur. Però hi ha factors més subtils que també estan marcant tendència i que fomenten aquest abandonament a la petita empresa familiar. Tenim les Administracions bolcades i emmirallades per les grans empreses agroindustrials, molts serveis públics de recerca amb dotacions econòmiques potents es dediquen a la innovació agrotècnica en col·laboració a aquestes grans corporacions que ja tenen mil i un recursos per fer-ho pel seu compte. D’aquesta manera la millor tecnologia sempre juga en favor dels grans tenidors i això incrementa dia a dia aquesta desigualtat i deixadesa a la petita empresa familiar i agrària. Ja no parlem de subvencions que en molts casos també acaparen les grans empreses que disposen de personal administratiu per tramitar les complicades gestions burocràtiques. Clama al cel i ningú fa res!
Un moment de reflexió… Sé que molts diran que aquestes empreses són motor econòmic, faciliten llocs de treball, generen noves oportunitats i tot això és cert de manera relativa perquè no s’ha fet una aposta potent cap a la petita i mitjana empresa agrària com estan fent els nostres veïns italians o francesos que no volen cedir excessiu poder a qui ja n’acumula prou. També em preguntaria pel capital d’aquestes empreses com retorna a l’economia circular del país quan moltes d’elles tenen fons estrangers que controlen els seus beneficis. Al contrari els pagesos i pageses de l’Horta viuen, compren i consumeixen al seu entorn proper i són un exemple clar d’economia circular pels lleidatans. Ja no parlem dels bons productes que ofereixen i de la salut que això en deriva en positiu.
És una llàstima que la societat no sigui conscient del que ens juguem i que deixem morir la nostra pagesia més autèntica, però continuo creient que “Al pot petit hi ha la bona confitura” i per això comunitats com l’Associació de Productors de l’Horta seguirem cooperant per mantenir viva la flama.
