Fa unes setmanes parlava de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, aquest petit llac del Pla d’Urgell renascut miraculosament de les cendres com l’au fènix l’any 2009 després de la seva dessecació, sis dècades abans. I l’expressió “au fènix” té molt sentit, perquè les aus són les protagonistes d’aquest paratge: quasi 270 espècies se n’han registrat al llarg dels anys, i fins i tot s’hi han observat algunes de tan exòtiques com l’ibis sagrat. En la visita a l’estany paga la pena aturar-se en alguns dels punts d’observació, miradors i àrees de pícnic habilitades al voltant de la llacuna, així com a Cal Sinen, emblemàtica masia ara convertida en Centre d’Interpretació on trobem elements curiosos com una barca bastida amb ciment, com les que existien abans de la desaparició temporal del llac. Contràriament al que es pugui pensar, aquestes barques “anaven més lleugeres a l’aigua que les de fusta i no hi havia perill que s’enfonsessin” i a més no es podrien mai. I és que l’indret té molta història. Expliquen que als anys quaranta un veí d’Ivars de nom Jaume Riu es va aficionar a nedar per l’estany –segons ell, havia après a bracejar veient Johnny Weissmuller als films de Tarzan– i va veure com una barca bolcava amb dos homes i unes bicicletes que els propietaris no van poder salvar. Poc després l’espavilat d’en Jaume va inventar unes ulleres de busseig casolanes amb fusta i vidre i, tot i que no va poder recuperar les bicis, finalment quedarà per a la història com el creador anònim de les primeres ulleres de submarinisme modernes… uns anys abans que ho fes el famós Jacques Custeau!
Sessió: No iniciada
