Cada vegada més, algú insisteix en desqualificar a tots aquells que demanen respecte pels drets humans i les xarxes insulten cada dia la feina voluntària dels qui procuren portar la pau i millorar les condicions de misèria dels seus veïns. La multinacional de l’extrema dreta, més desvergonyida i agressiva que mai, no té escrúpols en desprestigiar qualsevol institució. Se’ns fa difícil haver de defensar una ONU inoperant i incapacitada, ens costa creure en les bondats del Dret internacional, en les conferències de Pau i en els tractats d’amistat. Però encara que sigui tot tan precari ho haurem de defensar, perquè l’altra proposta és la llei del més fort, el negoci salvatge i el menyspreu per una part creixent de la humanitat.
Aquest dissabte hi havia a la plaça Sant Joan de Lleida tots els indignats, antisistema, radicals, patètics, perillosos, amargats, revolucionaris… Una Fira que es diu Fes Món reuneix les ONG i altres entitats de Lleida que treballen en la cooperació internacional i en la sensibilització per la Pau i els Drets Humans. Hom podria pensar que és una mena de Fira dels insultats perquè ara sembla que fer-se cooperant és deixar que et prenguin el pèl; ajudar les causes dels més vulnerables és ser tou i bonista quan no corrupte i aprofitat; procurar l’acollida dels nouvinguts per consensuar una convivència cívica és trair l’Estat o la Pàtria… Els que participem en alguna ONG no havíem estat mai tan poc de moda. O som uns radicals perillosos, quasi uns terroristes en el llenguatge dels fatxes, o bé som uns desgraciats i inútils que passem el temps en causes perdudes. En molts ambients, també entre joves i entre gent amb pocs recursos, els discursos d’odi van calant i sovint inclouen els cooperants i els voluntaris d’aquestes entitats. Un discurs de la por i de l’odi que creix contra els iguals i contra els més desvalguts. Precisament, la feina de moltes ONG demostra que és fals i recorda qui és l’enemic de veritat: aquell que s’enriqueix amb la misèria dels altres.
La realitat és que, malgrat tantes dificultats, hi ha gent compromesa i treballant positivament. Una llista de petites entitats que fan de pont entre el sud global i casa nostra, entre la vulneració i l’esperança.
Encara que moltes paraules perdin sentit, no podem acceptar que els sembradors d’odi controlin el relat. Cal que fem pinya amb els compromisos radicals i les ments lliures.
