Fa quinze dies, concretament el 4 de setembre, el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar el nou sistema de finançament de les Comunitats Autònomes (CC.AA), amb l’oposició de les governades pel Partit Popular i sense la presència a la reunió de la presidenta de la de Madrid. Les modificacions introduïdes obliga a modificar la llei orgànica de finançament i, per tant, haurà de passar pel Parlament per ser ratificat o no el nou sistema.
El primer que hem de dir és que les modificacions introduïdes no suposen cap canvi de model, és a dir, cap CCAA guanya sobirania fiscal augmentant els seus recursos propis, continuen depenent de les transferències estatals encara que aquestes augmentin de valor. Això implica que la opinió no pot ser només monosíl·laba, és a dir, si o no, i l’hem de fer utilitzant els dos, si a l’augment de les transferències no al nou sistema que no implica cap canvi de model. D’aprovar el Parlament les modificacions Catalunya rebrà el 2027 4.686 milions d’euros més amb una increment, entre altres, de la participació en els tributs de l’Estat. Els percentatges en la participació de l’IRPF i IVA passen a ser del 55% en el cas del primer i del 56,5% en el del segon, fins ara, en ambdós impostos, la participació era del 50%. Per saber, aproximadament, que suposen aquests nous percentatges hem d’agafar la liquidació del pressupost de la Generalitat de 2024, no està tancat l’exercici 2025. Si agafem el que va arribar per aquests dos concepte el 2025 i apliquem, de més, el 5% en el cas de l’IRPF i el 6,5 en el de l’IVA l’augment resultant és de 1.455 milions d’euros, 836 de l’IRPF i 619 de l’IVA. Si considerem el total dels augments que representaran els 4.686 milions que rebrem de més el 2027, l’augment de les transferències dels impostos representen la tercera part, exactament, el 31,05%, amb la qual cosa el plat fort dels nous diners que arribaran seran transferències per la via no fiscal. S’estableix un sistema voluntari de recaptar el 56,5% de les PIMES (empreses de 0 a 149 treballadors) amb domicili fiscal al territori de cadascuna de les CCAA.
Quelcom que perjudica a Catalunya és el treballar, per part del Ministeri, amb la població ajustada de cada CCAA i no amb la població resident segons les xifres del padró. Bàsicament, es tracta d’aplicar indicadors socioeconòmics a cada una de les CCAA en funció del cost dels serveis educatius i d’altres serveis socials. En aquesta reforma s’introdueix, en la població ajustada, el nivell d’envelliment de la població. Catalunya no només ve denunciant la desigualtat que genera aquesta consideració de la població ajustada (no té en compte, per exemple, el percentatge d’immigració), sinó que també ve insistint que en el cas de voler-se mantenir s’introdueixi també el cost de la vida com a element corrector, bastant més alt, regularment, a Catalunya que a moltes altres CCAA, no hi ha manera que ens escoltin.
Si que amb el nou sistema millora la posició de Catalunya a l’hora de comptabilitzar els recursos rebuts. No s’aplica el principi d’ordinalitat, el lloc que ocupa en l’aportació de recursos hauria de ser igual al lloc que ocupa en el moment de rebre’ls, però si puja del desè lloc que ocupa ara. En resum, el nou model implica més diners però la metodologia no varia, és a dir, continuem amb el model de transferències, diners que arriben de l’Estat i que nosaltres gestionem, com totes les CCAA, però no hi ha cap canvi de model, el mot “Autonomia” és només figuratiu.
