Aquest passat dilluns el Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica va dictar una resolució que deixava sense efecte una de les iniciatives posades en marxa pel president Trump per influir en les eleccions del mig mandat del proper 3 de novembre.
Es tracta de la suspensió provisional dels efectes d’una de les seves ja famoses ordres executives, que aquest cop pretenia modificar el sistema de vot per correu. L’ordre va ser dictada al mes de març d’enguany, anava adreçada a l’organisme responsable de Correus i establia tot una sèrie de nous requisits per exercir el dret de vot per correu.
Un grup d’estats van considerar que aquesta nova normativa dificultava l’emissió i podia comprometre la validesa i efectivitat dels vots emesos per correu. Encapçalats per Califòrnia, van impugnar l’ordre i van sol·licitar que se suspengués la seva aplicació fins que no es resolgués el seu recurs. Al mes de maig el Jutjat de Districte de Massachusetts va estimar aquesta mesura cautelar i va suspendre l’aplicació de l’ordre. Posteriorment es van produir noves impugnacions i resolucions de suspensió per part d’altres jutjats.
Davant d’aquesta situació, l’administració Trump va recórrer davant del Tribunal Suprem, demanant-li, també amb caràcter provisional, que deixés sense efecte les resolucions dels tribunals de districte i que rehabilités, per tant, la vigència de l’ordre executiva inicial. El Tribunal Suprem ha rebutjat ara la pretensió de l’administració i ha mantingut suspesa l’aplicació de l’ordre de Donald Trump.
Resulta especialment significatiu que el Tribunal Suprem hagi pres aquesta decisió si tenim en compte que sis dels seus nou membres han estat designats a proposta de presidents republicans i només tres dels demòcrates. Com que només hi ha hagut dos vots dissidents, tots dos de magistrats proposats per presidents republicans, això vol dir que els altres quatre han votat en contra de la posició del president. Item més: els tres magistrats nomenats a proposta de Donald Trump han votat, tots tres. amb la majoria, en contra de l’interès presidencial.
Naturalment, això ha provocat una nova rabieta incontinent del president, que ha tornat a carregar contra el Tribunal Suprem en el seu conjunt i contra els jutges conservadors i els designats a instància seva especialment. Ha arribat a dir, en la seva xarxa social, que “aquestes no eren les persones amb qui em vaig entrevistar per servir al Tribunal Suprem”.
És ben evident que tota aquesta baralla judicial ha estat motivada pel temor d’una derrota de l’opció presidencial en les properes eleccions de novembre. I també ho és que, com tantes altres vegades, aquest temor no sembla portar a un canvi en la política que se segueix, sinó a la pretensió d’utilitzar martingales per emmascarar el resultat de les urnes. Sort que en aquest cas concret, i contra tot pronòstic, no se n’ha sortit.
