Aquesta setmana he pogut participar, com a periodista, en tres esdeveniments que, resumint, posen en valor el valor social del món rural i, dit sense cap vocació grandiloqüent, la seva importància en el futur de la humanitat. Ahir dissabte, a Organyà, sota un sol resplendent (cosa d’agrair venint d’una Lleida que podria haver passat pel Londres fosc i boirós de Jack l’Esbudellador), va tenir lloc l’entrega de premis dels Jocs Florals de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Un guardó literari intergeneracional centrat en històries rurals que van des d’entranyables relats infantils sobre el dia a dia en un poble a un bell poema dedicat a aquell infatigable llop que va viatjar més de 1.000 quilòmetres des d’Alemanya a Vilaller. D’altra banda, i seguint amb els animals nòmades, dilluns i dimarts vaig assistir a sengles trasllats d’abelles des de Viladecans a Riner i a Alcover en el marc del projecte Redicat, destinat a la salvaguarda d’aquests himenòpters. Un projecte que no se centra només en portar al camp colònies d’abelles que podrien crear molèsties a les ciutats, sinó que busca sobretot sensibilitzar-nos sobre la importància dels pol·linitzadors, bàsics per a l’agricultura. Els trasllats van comptar amb la participació activa d’uns dos-cents escolars de les tres poblacions, ja que un dels objectius de la iniciativa és conscienciar els infants sobre aquesta temàtica mediambiental. I és que, grans o petits, encara tenim molt per aprendre. Com el nen que va veure un home abillat d’apicultor i va creure que era un extraterrestre, o un altre que va preguntar si portaven les abelles a una fàbrica per fer la mel. Repeteixo, entranyable.
Sessió: No iniciada
Menu
