Dijous i divendres d’aquesta setmana s’ha celebrat el 6è Congrés de l’Advocacia Catalana. Advocades i advocats de tot Catalunya ens hem reunit per plantejar-nos alguns dels temes que ens preocupen com a professionals del dret. Ara fa tres anys vaig dedicar aquest article al 5è Congrés que s’acabava de celebrar a Girona.
Però crec que és un detall significatiu que aquest 6è Congrés s’hagi celebrat a Lleida per primera vegada en la història. Dono per descomptat que tots els advocats de ponent n’estem molt satisfets i que la resta d’assistents dels altres tretze col·legis catalans també ho estan. Al marge dels aspectes jurídics i professionals, hem tingut ocasió d’obsequiar els nostres col·legues amb un temps típic de la nostra terra: mentre a tot Catalunya hi feia un sol que espetegava, aquí no han tingut l’oportunitat de veure’l i han pogut gaudir d’una boira persistent que els ajudava a concentrar-se en els temes de debat.
Us pot semblar estrany que només sigui el sisè congrés. A Lleida hi tenim advocats exercents des de l’època romana i molts més a partir de la creació de la Universitat de Lleida l’any 1300. L’actual Col·legi de l’Advocacia de Lleida (aleshores “Colegio de Abogados de Lérida”) va ser creat l’any 1850. L’any vinent en celebrarem els nostres 175 anys. Però no va ser fins als anys vuitanta del segle passat que es va crear el “Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya” entitat que va agrupar tots els col·legis d’advocats catalans.
L’any 2011 es va reconèixer al col·legi de Lleida el canvi del seu nom històric pel de “Col·legi de l’Advocacia de Lleida”. Va ser el primer canvi de denominació en aquest sentit de tot Catalunya i dels primers de tot l’estat. Durant els anys posteriors la majoria dels col·legis han modificat la seva denominació i per això ara els congressos que convoca el Consell s’anomenen Congressos de l’Advocacia Catalana.
Benvinguts siguin aquesta canvis que reflecteixen la importància quantitativa i qualitativa de les advocades en el conjunt de la professió. També n´és una bona mostra l’actual majoria de dones que exerceixen les funcions de deganes en el conjunt dels catorze col·legis catalans.
En qualsevol cas, hem tingut ocasió d’intercanviar coneixements sobre les darreres novetats que afecten la nostra professió, ens hi hem plantejat i hem discutit els seus reptes i els de la defensa de les persones que reclamen la nostra activitat professional. Des de la lluita contra la politització de la justícia, passant per l’evolució social que posa en entredit les solucions clàssiques del dret, fins a la incidència de les noves tecnologies i especialment la intel·ligència artificial. Tot això ha estat sotmès a debat aquesta setmana a Lleida, sota la boira.
