La setmana passada em vaig escapar a Edimburg, la capital d’Escòcia i segurament una de les ciutats més captivadores d’Europa. Que el país no formi part del club dels 27 només ens afecta amb la moneda (que no és poc perquè la lliura és més cara) però haver d’ensenyar el passaport a la frontera tampoc no és cap problema insalvable. Una de les coses amb les que em vaig fixar d’una ciutat que fa temps que conec és amb el transport públic. Al pont on fa la darrera parada la llançadora que va de l’aeroport fins a l’Old Town no paren d’arribar i sortir autobusos. Són aquells vehicles britànics de dos pisos que, a més, s’emplenen gairebé a cada viatge. El diumenge al vespre abans de marxar vaig veure com davant del bus que agafàvem n’hi havia dos mes de gom a gom. Ningú patia per quedar-se sense lloc perquè en sortia un i n’arribava un altre. Els seients, a més, estan equipats amb una sortida d’USB que permet carregar el mòbil en cas que s’estigui baix de bateria. D’altra banda, també es pot pagar amb targeta de crèdit quan aquí a casa nostra hi ha cotxes de línia que passen per molts pobles i només admeten diner en efectiu. És evident que també deuen tenir els seus problemes els escocesos i que no tot són flors i violes però pel que fa a transport públic ens passen la mà per la cara. Més que res perquè aquí hi ha usuaris que esperen l’autobús a Rosselló o Torrefarrera i no el poden agafar del ple que va. També ha passat tres quarts del mateix al Pont de Suert i en altres llocs sense que es trobi una solució a la falta de cotxes de línia quan és evident que hi ha demanda i que cada cop es penalitza més el cotxe i es castiga la gent amb menys recursos amb Zones de Baixes Emissions. Com deia el popular Alejandro Fernández, un dels polítics més brillants que té Catalunya, potser no cal que tinguem tants instituts i observatoris i potser valdria més prioritzar els recursos, que no són finits, en coses que reverteixin en el bé comú, com un transport públic de qualitat (en aquest cas l’auto de línia). En definitiva, que ja aniria bé treure’ns la son de les orelles. Ah, i que ningú es pensi que m’he fet del PP perquè d’Escòcia també admiro que puguin tenir les seves seleccions (com hauria de tenir Catalunya).
Sessió: No iniciada
