El misteri de la ceràmica eròtica ha arribat a Ponent i, en concret, al canal de Seròs. Es tracta d’un reguitzell de rajoles amb curioses imatges pornogràfiques que algú anònim (o alguns) dissenya, elabora i enganxa en ponts, aqüeductes o altres indrets no gaire visibles. Sembla que aquest fenomen es va iniciar fa quatre anys i ja n’hi ha centenars de rajoles amagades (i no tant) en diferents llocs de Catalunya. Són petites rajoles rectangulars amb dibuixos de temàtica sexual: penis, pits i vulves, de vegades acompanyats de rodolins en català i també en aranès. Els dibuixos són molt similars, però cada peça és diferent i, per tant, única. I ara han arribat a la Plana de Lleida.
El redactor que escriu aquesta informació caminava fa poc per un camí de servei del canal de Seròs, prop del barri de la Bordeta, quan, per casualitat, va veure un element quadrat inesperat i enganxat en una de les columnes que sustenta un pont sobre el canal. Encuriosit, es va atansar i, sorprès, va veure que era una rajola amb un dibuix estrambòtic en blanc i negre on bàsicament hi havia quatre penis erectes ejaculant, dos escrots, una vulva i un pit.
Després de fer algunes consultes, el redactor va descobrir a internet que es tracta d’una iniciativa artística, anònima i segurament provocadora.
Lògicament, va pensar que podria haver-hi més ceràmiques i va revisar diferents ponts del canal de Seròs, des de Lleida fins a Sudanell. Finalment, va trobar una desena, tot i que segurament n’hi ha més. Tres d’elles adjunten rodolins. Una, al barri de la Bordeta, fa: “A la Bordeta, bona mamadeta”. Més enllà també va trobar: “Si vols veure un bon espàrrec, busca sota el pont d’Albatàrrec” i encara més lluny: “La figa de Montoliu és fina i dona caliu”.
Generalment, les obres estan enganxades amb morter sota els ponts, en llocs mig amagats, com si fos un premi trobar-les. La majoria tenen una referència temporal, amb l’any en números romans, la qual cosa indica que al canal de Seròs s’haurien ficat els anys 2025 i 2026. Sobre la identitat de l’autor o dels autors no se’n sap res, de manera que alguns l’han batejat com el ‘Banksy català’. Curiosament, aquesta dèria artística ha donat peu, fins i tot, al sorgiment d’una entitat anomenada Amics de les Rajoles Eròtiques (ARE), que a través de les xarxes inventaria les rajoles i aporta informació al respecte, com ara que “considerem que són petites obres d’art, que milloren l’entorn i que de cap manera afecten l’estructura dels ponts”. I afegeixen que “cal preservar el seu bon estat. Es poden fotografiar, publicitar i compartir pels mitjans de comunicació i xarxes socials i mai s’han d’intentar trencar ni treure del seu emplaçament”, la qual cosa ha passat en algun cas, malauradament. Per contra, l’ARE anima a “gaudir amb detall les diferents tècniques usades, el valor de la ceràmica com a tradició de la nostra terra i patrimoni de tots i totes”.













