És clar que de desagraïts està el món ple, encara que aquest no és el meu cas perquè jo “prometo estarte agradecido”, com canta Rosendo. Van ser tants els que em van felicitar dissabte passat del ‘Gran Castañazo’ que em resulta impossible donar les gràcies un per un, per la qual cosa prefereixo fer-ho genèric a través d’aquesta finestra que obro gairebé cada dia des d’aquest rotatiu en què em mantinc com a únic supervivent de tots els que vam començar l’aventura l’1 de març de 1985.
Ja han passat més de 41 anys com si res, per això em diuen ‘El último mohicano’. Recordo que el 31 d’octubre és la data en què sempre em reivindico a favor de la castanyada i no tant per la comercialitat de la festa de Halloween. Per alguna cosa és el meu aniversari, no tan feliç com en temps més mossos, però que sempre és benvingut com a senyal que seguim endavant.
Això de les tecnologies ho posen tot més fàcil de cara al personal que treu el cap a les maquinetes i la veritat és que el ‘Karalibro’, com anomeno jo al Facebook, és un xivato perquè avisa de les dates de celebració dels seus usuaris.
Per això, el cap de setmana em vaig tornar boig mirant totes aquestes felicitacions que m’anaven arribant, no només per aquesta via, sinó també per les altres que tots coneixem i que ara portem com a membre més. Em refereixo als mòbils que la societat ens ha obligat a convertir-los en una cosa imprescindible per al nostre dia a dia.
Quina manera d’estar controlats com si fóssim un número més. En fi, que moltes gràcies per totes aquestes felicitacions i un a un us dic cantant “prometo estarte agradecido”… Oh yeah!
