Com que mon pare tenia la fusteria davant de l’Estació sempre he tingut una especial predilecció pels trens. El padrí em portava a veure com arribava el de la Pobla, que a la meva infància ja estava deixat de la mà de Déu i fins i tot Madrid es va plantejar tancar-lo. “Volem del tren!”, va ser el crit de la primera manifestació que recordo amb la reivindicació de conservar una línia que ara és modèlica. Què hagués passat si als anys noranta l’Estat hagués apostat per fer una bona xarxa de Rodalies i Regionals i s’hagués oblidat de l’alta velocitat no ho sé. Segurament hagués estat un error perquè un país que es vol modern n’ha de tenir d’alta velocitat però potser no cal que l’AVE arribi a totes les capitals de província perquè els recursos no són infinits i, com ara s’ha vist, aquestes línies són molt cares de mantenir. A Lleida hem tingut sort de tenir l’AVE i és evident que va ser un encert que passés pel mig de la ciutat, a diferència de Tarragona que l’han d’anar a buscar a la Secuita. Dic que hem tingut sort perquè per anar de Madrid a Barcelona s’ha de passar per Lleida i nosaltres sí que estem enmig d’un dels corredors que segurament són més rentables econòmicament parlant. Quan es va inaugurar l’alta velocitat tot van ser flors i violes. No arribava mai tard i el nou giny desmentia aquella tradició innata de la Renfe d’arribar a misses dites. Però com qualsevol giny l’alta velocitat també necessita manteniment. Molt i molt car. Tant car que potser aquest país no s’ho pot permetre tot plegat. I més enllà de si la tragèdia de Toledo ha estat o no un error humà el que és evident és que dos accidents tant greus com els que han passat enguany a les vies no són acceptables. Sigui pel manteniment, pels errors (que haurien de tenir contrapesos perquè s’està jugant amb la vida de les persones) o pel que sigui alguna cosa no s’està fent bé a l’alta velocitat. Però fer taula rasa a aquestes alçades no és operatiu ni crec que sigui una opció viable, amb la qual cosa caldrà un pla de xoc important per tenir la infraestructura en perfecte estat de revista. D’on sortiran les misses? Això ja ho diran els gestors de la cosa pública però el que està clar és que l’alta velocitat hauria de funcionar com el tren de la Pobla. Amb seguretat i excel·lència.
Sessió: No iniciada
