Del pas com a redactor per LA MAÑANA en vaig treure dues coses: aprendre com es treballa en un diari i, fet encara més important, fer bons amics. En aquella època joves de Barcelona, Navarra, San Sebastià i Segòvia van desembarcar al diari, amb moltes ganes de treballar i també de divertir-se, com ho demostra el fet que la nostra rutina diària incloïa dues seus fixes: la redacció i el pub Penta. Un dels personatges més entranyables que va aterrar per allí és la Rosa, una noia de Cuenca que, sense saber català ni conèixer Lleida, es va adaptar ràpidament i va esdevenir una excel·lent periodista i companya. Vam fer una bona amistat i, accidentalment, li vaig presentar el seu marit actual (sempre dic en broma que espero que m’hagi perdonat…). A motiu del seu casori, vaig formar part de la potent expedició lleidatana que, com els almogàvers a Bizanci, vam arrasar amb els bars de Cuenca. Ja han passat més de 35 anys i la nostra amistat –mai millor dit– segueix fresca com una rosa. Bé, he de confessar que jo estic ben predisposat al tema, ja que soc un fan de Rodes, nom que significa “roses”, illa grega que representa la llum constant, la vitalitat i l’energia. Amb la Rosa ens hem ajudat en temes laborals i personals, i fa pocs dies vaig tenir el privilegi d’assistir a la festa sorpresa organitzada amb motiu del seu 60è aniversari, una trobada divertidíssima, amb capbussada a la piscina a l’estil d’El Guateque inclosa. Si el número 60 simbolitza equilibri, harmonia, responsabilitat, protecció i maduresa, en el cas de la Rosa jo afegiria alguna cosa més: generositat, carinyo i sincera amistat.
Sessió: No iniciada
