“Entre les boires de la Història ens va arribar la descripció publicada en l’Ora Marítima pel poeta llatí Rufus Fetus Avignus basada en uns periples que relaten l’expedició al llarg de la costa peninsular feta per un grec. El viatger parla d’un indret remarcable per la seva bellesa, anomenat Cypsela. No hi ha acord a l’hora de designar la seva exacta localització però crec que aquest mirador forma part d’aquest lloc”. Aquestes són les paraules que figuren en una escultura en forma de llibre que reprodueix un text de Carles Sentís a l’arribar a Calella pel camí de ronda de Llafranc. La imatge d’aquest barri mariner de Palafrugell vista des d’aquest indret que voreja el mar és el més similar a una postal i dona fe de la bellesa de l’Empordanet, aquella terra que tant bé va relatar Josep Pla a la seva obra. Fa una setmana hi vaig estar a Calella i em vaig fixar manta vegades en el text de Carles Sentís que parla d’aquest “indret remarcable per la seva bellesa” que ja van relatar els grecs. No m’he pogut estar de fer la comparativa amb un dels paisatges de casa nostra que també s’ha convertit en mar però en un mar de plaques solars, com va dir l’alcalde d’Alcarràs quan es va inaugurar el macroparc. Segurament no hi hauria cap expedicionari grec que gosés a escriure res sobre la bellesa d’un indret que abans era una gran extensió de terra fèrtil i que ara s’ha convertit en un paradís de plaques solars. El més gran de Catalunya i un dels exemples del que ens espera amb el desplegament de les renovables que defineix el pla de Govern conegut com a Plater. Arribats en aquest punt potser ens haurem de preguntar si les renovables acabaran rellevant la pagesia i si les terres fèrtils de conreu, en altra hora plantades de blat de moro i fruiters, acabaran deixant pas a les grans extensions de plaques solars i molins de vent. És evident que el paisatge ens canviarà i ja no serà com el que havien conegut. Si a això hi sumem les grans plantes de biogàs projectades a casa nostra tindrem l’equació perfecta del que es proposa per l’economia de Ponent. A fe de Déu que els deixarem un paisatge ben galdós a les noves generacions. Segurament no calia aplaudir tant la pel·lícula Alcarràs perquè a l’hora de la veritat hem fet el mateix.














