Dijous, el metge va confirmar el diagnòstic. Tinc la malaltia de Paget. A la P de Parkinson sumo ara la P de Paget. La doble P. La malaltia de Paget és un trastorn crònic del metabolisme ossi que afecta la regeneració del teixit dels ossos. Aquest procés es descontrola i fa que el teixit ossi nou es formi de manera desorganitzada. En el meu cas afecta el fèmur i el maluc. No té cura, però el dolor ossi es pot tractar amb fàrmacs. La malaltia de Paget porta el nom de James Paget, cirurgia i patòleg britànic considerat, juntame0nt amb Rudolf Virchow, un dels fundadors de la patologia científica. Paget també dona nom a la malaltia del mugró, una forma de càncer de mama. Paget era molt treballador. Passava setmanes sense sortir de l’hospital. Va ser cirurgià de la reina Victòria i del príncep de Gal·les. Era molt religiós i indiferent a la política. Dominava el francès, l’alemany, el neerlandès i l’italià. Tenia el do de l’eloqüència. L’altra P que carrego es deu a James Parkinson, metge clínic, sociòleg, botànic, geòleg i paleontòleg britànic que descriu com a “paràlisi agitant” el que avui coneixem com la malaltia de Parkinson. L’any 1812 va assistir el seu fill en el primer cas d’apendicectomia a Anglaterra i la primera vegada que es mostrà la perforació de l’apèndix com la causa de la mort. A diferència de Paget, Parkinson fou un gran activista polític i un destacat científic. Hi ha fòssils amb el seu nom, com el caragol Rostellaria parkinsoni. Portaré les dues P amb resignació i reconeixement als grans homes que ens ajuden a saber de quin mal hem de morir.
Sessió: No iniciada
