En ua entrevista, en La Vanguardia, eth cantautor en asturian Rodrigo Cuevas, ditz que “El asturiano es lo más sèxi que hay”. Ei entrevistat damb motiu dera publicacion d’un disco en castelhan e en asturian e afirme que li produís dolor era diglòssia descompensada que patís er asturian, qu’ei en perilh de desaparicion imminent. E que “Lo sèxi me ges mès en asturian, pr’amor qu’er asturian ei lo mès sèxi que i a en mon”.
Eth recors dera aparença sèxi d’ua forma de parlar ei un motiu entà mantier-la, entà emplegar-la, però ei evident que lo dramatic ei qu’er asturian, e er occitan, e era sua varianta er aranés, an un vertadèr problèma de supervivéncia. Auem patit molti ans de repression, mos hen a sénter qu’ei ua lengua inservibla, e veiguem dia a dia coma s’abandone era lengua pes politics, e per suposats intellectuaus que de mès en mès s’exprèssen e escriuen en castelhan, veiguem coma dèishe d’èster importanta enes mieis de comunicacion, en ensenhament… E arrés parlarà era lengua, arrés l’emplegarà perque sigue sèxi. Son d’autes es rasons que possaràn eth sòn emplec: eth sòn besonh sociau, era exigéncia des des institucions, era consciéncia des que la saben e s’esfòrcen en emplegar-la… però aué me permeti era licéncia d’èster superficiau e flirtejar damb era valor sèxi dera lengua
Eth 8 de juriòl de 2010 un programa televisiu, de TV3, de nom Divendres, cercaue era varianta mès sèxi deth catalan; i participauen Marius Serra, Joan Lluís Lluís e Silvia Abril. D’auti programes en aguesti tempsi de multiplicacions de mieis de comunicacion s’an hèt eth madeish plantejament e toti eri an dat resultats diferents. Lo sèxi ei relatiu.
È cercat arguments sus era lengua mès sèxi deth mon e è trobat consideracions diferentes. Tanben m’è quedat surprés dera quantitat de pagines que s’an escrit sus aguest tèma. N’i a que diden qu’ei eth francés, d’auti s’inclinen per aleman, per italian…; uns se referissen ath japonés o ar inglés nigerian, o ar español d’Argentina, o eth neozelandés… toti aguesti parlen sonque des lengües majors, des estataus e ignòren tot soent qu’era lengua mès sèxi pòt viuer amagada enes darrèrs parlants d’ua lengua minorizada, coma era nòsta.
Me pregunti que vò díder qu’ua lengua ei sèxi, e maugrat qu’ei sinonim de erotic, m’inclini mès per aqueri auti sinonims coma sensuau, atractiva, que desvelhe es sentits. Era RAE ditz qu’ei sèxi aquerò qu’a un atractiu fisic e sexuau e eth diccionari der Institut d’Estudis Catalans non la recuelh; eth diccionari der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana tanpòc la contemple… Aguest anglicisme encara non a penetrat ena normativa.
È preguntat ara IA s’er occitan ei sèxi e m’a contestat que «eth sòn ton doç e era sua connexion istorica damb era poesia der amor cortes li otorguen ua reputacion romantica diferenta». Trobam aguest aspècte sèxi enes poesies des trobadors e subertot des trobairitz; era òbra medievau occitana que mès mos seduís, que trobam mès sèxi ei Flamenca; ei ua òbra fòrça complèxa, però que non a espantat as dues traduccions mès proximes des que gaudim. En castelhan, per Antoni Rosell, hè atau: “…desde el momento en que pudo ver a Flamenca, el cuerpo y el corazón se le han inflamado con un fuego amoroso, rociado de una dulzura tan suave, que en el interior del cuerpo está encerrado todo el fuego…”. Ei era òbra trobadoresca mès coneishuda pr’amor qu’era artista Rosalia n’a hèt eth motiu d’ua des sues creacions mès exitoses: “El Mal Querer”, a on se tracte er amor cortes, er enamorament… ath cant deth mautracte fisic e psicologic contra es hemnes. D’auti cantautors coma Brassens ja auien aguesta òbra coma motiu, però jamès gaudi’c deth reconeishement que li a portat Rosalia. Flamenca tanben ei traduïda ath catalan per Antoni Espadaler qu’opine: “El Mal Querer de la Rosalia ens ofereix tant la possibilitat de recobrar un text occità magnífic com de reivindicar com cal la joie de vivre”. Ei aguest er aspècte sèxi que m’atrè d’ua lengua, aqueth que desvelhe era alegria, eth gòi de víuer, era d’ua lengua venguda des trobadors que cantauen er amor, que se ben auien ua cara erotica, mantenguien er aspècte dera beresa peth deuant. Eren sèxis pr’amor qu’èren bèths, polits, e cantauen as enamorats o enamorades pr’amor que les trobauen bères e polides. Un sexisme basat ena beresa.
Eth passat deluns dia 13 d’abriu siguec eth dia internacionau deth “punet”. Considèri que parli ua lengua sèxi e meti per mòstra aguesta paraula. Guardatz en prononciar-la, [pynet], era forma d’apropar es pòts, projectar-les entà dehòra, e depositar en quauqu’arres tota era imatge carinhosa dera cara, en ua configuracion d’entrèga e d’atraccion. En cap varianta des entorns trobam era madeisha expressivitat. Un “petó” catalan, o un “poton” der occitan estandard, o un “bes” catalan, o ua “bise” francesa o un “beso” espanhòl, pòden auer eth madeish significat, però non ei cap lo de madeish. Era mia lengua ei era mès sèxi deth mon.
