El grandíssim Jesús de la Rosa compliria avui 78 takos si un accident de trànsit a la província de Burgos no l’hagués enviat prematurament al Gran Hotel el 13 d’octubre de 1983, quan tornava de fer un concert benèfic pels damnificats de les inundacions a Sant Sebastià.
Els primers passos d’aquest músic sevillà va ser a Los Nuevos Tiempos poc abans de ser rebutjat per Los Bravos pel seu inevitable accent andalús. El 1972 va ser acceptat com a teclista al grup de moda Flor y Nata encara que no va ser fins que va crear Tabaca quan va començar a despuntar com a compositor.
Aquest quartet completava les seves files amb el cantant de Los Solitarios, el baixista de Miguel Ríos i Eduardo Rodríguez ‘Rodway’, guitarrista procedent de Los Payos, amb qui va iniciar el germen del que a mitjans dels 70 es convertiria en Triana, un trio que s’arrodonia amb el baterista Juan José Palacios ‘Tele’.
En qüestió de cinc anys, Triana va consolidar tot el seu poder amb tres joies discogràfiques-‘El patio’, ‘Hijos del agobio’ y ‘Sombra y luz’- als que als 80 van seguir tres més simples: ‘Un encuentro’, ‘Un mal sueño’ y ‘Llegó el día’, que va ser com una premonició.
L’octubre del 2024, amb motiu del 50 aniversari, es va publicar el recopilatori ‘Eternos Triana’ amb 17 cançons indispensables en què es basa l’espectacle ‘Una noche de amor desesperada’ que estava programat per al proper dia 20 a La Llotja però que ha estat cancel·lat perquè “no ha despertat l’interès de Lleida i la companyia no pot assumir els elevats costos amb el poquíssim públic previst”.
Una mostra més que Triana no està valorat com es mereix… Oh yeah!
