El drets de les dones són ben fràgils, només cal revisar les seqüències fotogràfiques des l’any 1960 a l’Afganistan. Durant molts anys les dones estudiaven, no anaven tapades, anaven soles pel carrer, viatjaven, treballaven, tenien drets: eren. Ara no són. No poden estudiar, ni sortir soles al carrer, ni mirar per la finestra, ni treballar, no poden tornar a casa dels pares, les casen nenes, les poden comprar… Les obliguen a tapar-se del tot; sense rostre, invisibles… No existeixen, o bé són éssers fantasmals que demanen almoina. Han legalitzat que l’home exerceixi violència contra la dona mentre no li trenqui els ossos. El seu patiment i opressió no existeix en bona part de la comunitat internacional. La religió no hi té res a veure, però l’odi a la dona sí. Qui sosté aquest règim tant misogin i violent per a les dones i les nenes?
Sessió: No iniciada
